ACN Girona – El Bisbat de Girona ha aprovat un protocol per prevenir, detectar i saber com actuar en casos d’abusos a menors i persones vulnerables. El document s’ha redactat seguint les recomanacions de la Santa Seu “amb el determinant impuls del papa Francesc” -concreta el Bisbat- i de la Conferència Episcopal Espanyola. S’anirà estenent de manera progressiva arreu de la diòcesi i interpel·la tant religiosos com monitors i voluntaris d’activitats pastorals. Inclou un codi de bones pràctiques que, entre d’altres, recull que s’evitarà estar sol amb menors a “despatxos, sagristies i sales de catequesi” i que es procurarà que “les portes estiguin sempre obertes”. En cas de sortides o colònies, el protocol recull que és “recomanable” convidar pares.
Des de l’abril del 2020, el Bisbat de Girona ja compta amb una oficina d’informació sobre delictes d’abús sexual i d’acompanyament a les víctimes, que va crear el bisbe Francesc Pardo. S’encarrega de rebre les víctimes, acompanyar-les i també pot recollir denúncies (que es tramiten a través dels òrgans jurídics diocesans).
Ara, el bisbat ha fet un pas més i, seguint les recomanacions del Vaticà, aquesta abril ha aprovat un protocol específic per prevenir, detectar i saber com actuar en cas d’abusos a menors i persones vulnerables. El document s’anirà aplicant de manera progressiva arreu de la diòcesi, per arribar a totes les parròquies, delegacions, serveis, moviments i entitats diocesanes.
El document s’estén tant als capellans, diaques i seminaristes, com als laics que participin a les diferents activitats que organitza la diòcesi (per exemple, els monitors i voluntaris). Recull que tots ells rebran formació sobre abusos sexuals, i que tots aquells qui col·laborin amb la diòcesi en tasques pastorals i formatives hauran de signar un document on rebutgin tota mena de maltractament “físic, psicològic i sexual”.
A l’hora de prevenir possibles abusos, el protocol inclou un codi de bones pràctiques. Aquí s’hi recull, per exemple, que “s’evitarà estar tot sol amb menors en despatxos, sagristies o sales de catequesi”, que les portes han d’estar obertes, i que quan es facin convivències, acampades i viatges, els adults no compartiran habitació amb nens i és “recomanable convidar alguns pares a participar-hi”.
A més, a les dutxes, lavabos i vestuaris on hi hagi menor, en cas que calgui entrar-hi, és “convenient que ho facin dos adults”. El protocol, a més, també recorda que s’han de marcar “uns límits adequats de comportament, relació i estima cap als menors”.
“Els sentiments d’afecte o enamorament cap a mossens, catequistes, professors o monitors sovint responen a la consideració de l’adult com un ídol”, concreta el document. “L’adult ha de tenir consciència i saber que les situacions derivades d’aquestes percepcions i sentiments sempre seran responsabilitat seva”, hi afegeix el protocol.
<strong>Com actuar</strong>
D’altra banda, el document del Bisbat de Girona també estableix de quina manera cal actuar si es detecta un possible cas d’abús. Explica que allò essencial és donar “recolzament” al menor i mostrar-li “confiança”, sense qüestionar mai el seu relat. I a partir d’aquí, informar-ne “immediatament” als pares i portar el cas davant l’Oficina específica del Bisbat (que activarà el procediment establert perquè s’obri una investigació, i decidirà si envia el cas a la justícia i al Dicasteri per a la Doctrina de la Fe).
Per últim, el protocol també destina un apartat a la justícia restaurativa. D’aquesta manera, a més de “denunciar el comportament criminal com a inacceptable”, en casos d’abusos, el document concreta com cercar camins d’ajuda i de reparació davant el mal causat als menors, i també ajudar el victimari a assumir la seva rehabilitació. En aquest cas, diu que un dels objectius ha de ser “reduir la reincidència motivant el canvi de l’ofensor, facilitant-ne la reintegració a l’Església i la seva conversió”.
