ACN Barcelona.-El centre nacional coreogràfic Ballet de Lorraine, dirigit per Petter Jacobsson, porta al Mercat de les Flors des d’aquest divendres i fins diumenge un programa que comprèn tres peces del coreògraf nord-americà Merce Cunningham. La proposta inclourà les peces ‘For four Walls’, amb 24 ballarins en una escenografia que els envolta de miralls i amb música de John Cage interpretada en directe només un cop; ‘Rain Forest’, amb escenografia d’Andy Warhol i amb sis ballarins i dos músics que toquen en directe, i ‘Sounddance’, amb 10 ballarins a l’escenari. Més d’una dècada després de la seva mort, Cunningham continua sent referent per a nombroses generacions de creadors.
La proposta que arriba al Mercat de les Flors comença per la peça ‘Four walls’, una creació del propi Jacobsson que incorpora textos i coreografies de Merce Cunningham i una composició per a piano solista de John Cage. Després que s’estrenés l’any 1944 amb una única interpretació, la partitura es va perdre i va caure en l’oblit i no va ser fins a la dècada de 1970 que el pianista Richard Bunger va redescobrir-ne la partitura entre els manuscrits de John Cage.L’espai situa els ballarins en una sala amb miralls per generar la sensació que no hi ha murs malgrat la multiplicitat de figures. “En alguns cops, els ballarins apareixen reflectits quatre cops, formant un grup que sembla que reuneixi més de vuitanta persones a l’escenari”, ha expressat Petter Jacobsson durant la roda de premsa de presentació aquest dimecres al matí al Mercat. La idea parteix de la situació quotidiana dels ballarins, que passen gran part del dia davant mirall. “Volíem partir de treballar des d’aquest punt, amb un piano tocant fluix, sense identificar si és un local d’assaig, un espai pel que passes o un paisatge. Llavors, ens basem molt en la improvisació”, ha especificat. El programa continua amb ‘Sounddance’, que es considera la peça més apreciada de Merce Cunningham. El coreògraf va crear aquesta obra després de passar nou setmanes al Ballet de l’Òpera de París, on va crear l’espectacle ‘Un Jour ou Deux’, l’any 1973. De retorn amb els seus ballarins, va voler concebre una obra totalment oposada a la uniformitat i el caràcter uníson del ballet. Per fer-ho, divideix l’escenari amb una cortina de pelfa daurada amb un drapejat, dissenyada per l’artista Mark Lancaster. Aquesta divisió s’afegia a una coreografia frenètica que s’anava encavalcant. El músic i compositor David Tudor va crear la partitura.Finalment, arribarà a l’escenari ‘Rain forest’, una peça que prové dels records d’infantesa que tenia Merce Cunningham del nord-oest del país. Es diferencia de la resta de treballs de Cunningham pel fet que, tret d’ell, tots els altres sis ballarins interpretaven el seu paper i després abandonaven l’escenari per no tornar-hi més. Andy Warhol va donar permís a Cunningham per fer servir la seva instal·lació ‘Silver clouds’, uns coixins de polietilè tereftalat inflats amb heli perquè surin amb llibertat per l’aire. La música torna a ser de David Tudor i evoca el so d’ocells i animals. “Els coixins floten tenen el seu propi moviment. Hi ha dues coreografies, la dels intèrprets i la dels coixins, que és més lliure. És una experiència molt bonica”, ha precisat Jacobsson, que també ha reconegut que quan s’acaben de fer servir, s’han de “destruir cremant-se”.
