Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

El 68,5% dels usuaris atesos al CITE durant el primer semestre del 2021 no disposaven de permís de residència o treball

ACN Barcelona.-Prop del 68,5% dels usuaris atesos al Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO eren persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’estat espanyol. Durant […]

Avatar
Agències 02/09/2021

ACN Barcelona.-Prop del 68,5% dels usuaris atesos al Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO eren persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’estat espanyol. Durant el primer semestre del 2021, les 33 oficines distribuïdes arreu de Catalunya, van atendre 7.874 persones, que van realitzar 11.540 visites i plantejar 19.228 consultes (un increment del 32%, del 28% i del 29,5% respectivament en relació amb el mateix període de l’any anterior). Pel que fa al gènere, les dades constaten que el 58% de les persones ateses van ser dones, gran part provinents de països com Hondures, Veneçuela, Perú o Colòmbia.

Des del sindicat, han denunciat aquest dijous que la situació de moltes persones que acudeixen a les oficines és complicada, ja que des de la seva arribada, no han pogut regularitzar la seva situació. Un fet que relacionen directament amb un mercat de treball “de baixa qualitat”, que els requereix un contracte d’un any a jornada completa per poder-ho fer.En aquest sentit, gairebé el 36,2% de les consultes ateses tenien a veure amb temes relacionats amb la regularització de la seva situació administrativa: 25,7% arrelament social, 10% altres formes de regularització vinculades i 0,5% arrelament laboral.D’altra banda, en la memòria presentada avui, s’observa que el 55,2% de les persones ateses no treballa, un increment d’un punt i mig respecte al 2020. Així mateix, s’incrementa lleugerament el nombre d’aquelles que ho fan de forma irregular, que se situa en un 70,4%.Treballadores de la llar, sector més precaritzatEl principal sector d’ocupació és el treball de llar, que ocupa el 38,9% de les persones que treballen, el 92,7% de les quals són dones. El segueix altres tipus de serveis, amb un 18,9% i en tercer lloc l’hostaleria, amb un 9,2%. De fet, aquest primer és també el més precaritzat, ja que un 60,7% del total de les persones que hi treballen ho fan de manera irregular.Des de CCOO, sostenen que durant el 2021 se segueix consolidant, com els darrers anys, la tipologia de la persona atesa al CITE com una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular al sector del treball de la llar. Una forma de precarietat que s’ha vist encara més agreujada per la crisi sanitària generada per la pandèmia.Formació de primera acollidaDurant el primer semestre del 2021 des del CITE s’han impartit 19 mòduls de coneixements laborals i 4 mòduls de coneixements de la societat catalana i el seu entorn jurídic. En total, han realitzat la formació més de 600 persones, de les quals prop de 500 n’han obtingut el certificat d’aprofitament.Aquests mòduls formen part de la formació prevista en la Llei de primera acollida de persones immigrades i retornades a Catalunya, els certificats d’aprofitament dels quals permeten obtenir els certificats d’estrangeria necessaris per tramitar diferents procediments administratius per garantir la regularització o el manteniment de la regularitat de les persones estrangeres.Reforma de la llei d’estrangeriaFinalment, un dels punts on més ha incidit el sindicat ha estat en la necessitat de tirar endavant la reforma de la llei d’estrangeria. La secretària de Política Territorial i Migracions de CCOO, Aurora Huerga, ha recordat que, precisament, un dels col·lectius que més la necessita és els dels menors no acompanyats. “És un tema que s’haurà de revisar, sense la reforma i amb el mercat de treball actual, és complicat que totes aquestes persones pugui trobar una sortida” ha lamentat, afegint que es tracta d’un tema que els preocupa.En la mateixa línia s’ha pronunciat el director del CITE, Carles Bertran, que ha insistit en les dificultats amb què es troben les persones en situació irregular. Un exemple, ha explicat, ha estat precisament la situació en què les ha deixat la pandèmia de la covid-19. “Moltes han hagut de recórrer a canals de solidaritat”, ha apuntat, “la constatació que ha estat i continua essent un moment difícil la tenim per les coses que ens plantegen quan venen a les nostres oficines”.