ACN Barcelona – L’AMB ha constituït aquest dilluns la Taula Metropolitana de la Moto Elèctrica Compartida, un grup de treball que analitzarà la viabilitat d’implantar aquest servei de mobilitat més enllà de la ciutat de Barcelona. Formada per gairebé 90 representants del sector, la Taula estudiarà i consensuarà les principals característiques del servei, tant tècniques com normatives. El calendari preveu sis sessions de treball. En destaquen una sobre experiències europees en la regulació dels serveis de mobilitat compartida, on estan convidades ciutats com Lisboa, Madrid, Milà i Barcelona, i una segona en la que els operadors dels serveis de ‘motosharing’ seran els protagonistes. L’objectiu es tenir enllestides les conclusions el primer trimestre de 2023.
Entre els propòsits d’aquesta taula, destaquen el fet d’instituir un marc estable de diàleg i participació tècnica sobre el servei de moto elèctrica compartida entre tots els actors involucrats i la identificació de les qüestions rellevants i necessàries per abordar la regulació d’un servei metropolità de moto elèctrica compartida.
Així, s’hauran de debatre i definir aspectes com el nombre d’operadors, els requisits per a empreses i usuaris, les zones restringides, les plataformes de serveis o els règims sancionadors. “Volem parlar amb tothom per definir les característiques d’un futur servei”, resumeix Maite Pérez, cap de servei de planificació de Mobilitat Sostenible de l’AMB.
En funció del debat i les conclusions que se n’extreguin al llarg d’aquests propers mesos, l’AMB podria plantejar una proposta de servei metropolità de motos compartides a la metròpolis de Barcelona. Amb tot, a dia d’avui Pérez reconeix que es fa difícil parlar de terminis per posar-lo en marxa.
Pérez també destaca que han percebut “interès” per abordar la posada en marxa del servei per part dels principals actors implicats en la mobilitat sostenible i que és per això que des de l’AMB han volgut crear aquest espai de “diàleg i consens” perquè tothom hi pugui dir la seva.
<strong>Membres de la Taula</strong>
A banda d’ajuntaments metropolitans, grups polítics metropolitans i altres administracions com la Generalitat de Catalunya, entre els principals organismes i entitats que integren la taula es troba la DGT, la Fundació RACC, l’ATM, l’ICAEN, Barcelona Serveis Municipals (BSM), la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB), Barcelona Regional (BR) i la Federació ECOM.
D’associacions, destaquen PIMEC, l’Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), l’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA), l’Associació General d’Autònoms-Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC), l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), AEDIVE, la Cambra del Baix Llobregat i Clúster per l’avenç de la tecnologia de la moto i Smartmobility. També hi participa el Col·legi d’Ambientòlegs (COAMB) i la Universitat de Barcelona (UB).
També hi participaran algunes de les principals empreses operadores de ‘motosharing’, com ara Acciona Mobility, Cityscoot, Cooltra, Yego, Movo (Cabify), Reby, Tucycle, Seat Mó, Helbiz i Ducky Logistics.
<strong>Servei a Barcelona</strong>
A dia d’avui, a Barcelona hi ha deu operadors a Barcelona i la meitat també ho fan en algun altre municipi de l’AMB.
En total, hi ha 6.040 llicències en ús que en el moment de resoldre’s el concurs es van repartir entre les companyies que complien amb els requisits. Aquest sistema va aixecar les queixes dels operadors, que sempre han argumentat que necessiten una massa crítica per fer de les motos elèctriques compartides un servei mínimament rendible. Per exemple, algunes de les empreses que ja oferien aquest servei abans del concurs, com Cooltra, van haver de reduir dràsticament la seva flota per ajustar-se a la normativa de l’Ajuntament.
