ACN Vic – Després de la mort del drac, Sant Jordi i la princesa no porten la vida ideal que havien imaginat. Quin paper hi juguen l’Home dels nassos, la Vella Quaresma o el Comte Arnau en tot plegat? El líder d’Obeses Arnau Tordera ha escrit i compost un romanç “molt passat de voltes” en forma de comèdia que posa en valor mites, llegendes i contes catalans de l’imaginari col·lectiu. En declaracions a l’ACN, Tordera ha dit que sovint la tradició catalana ha estat “menystinguda” pels propis catalans, però és “un acte de responsabilitat” reivindicar-la. L’espectacle musical, de producció pròpia, s’estrenarà dissabte a l’Atlàntida i suposa la culminació del projecte ‘Fem un musical’ on participen 50 joves de centres educatius de la ciutat.
Corredisses amunt i avall pels passadissos de l’Atlàntida, nervis perquè tot surti bé, però sobretot moltes ganes d’estrenar ‘Deixa’t estar de romanços’, l’obra a què una cinquantena de joves de Vic estan dedicant tots els esforços des de fa sis mesos. La història que ha creat Arnau Tordera comença després de la gesta de Sant Jordi de matar el drac, quan l’heroi i la princesa Cleodolinda esdevenen reis de Mirmanda, la ciutat llegendària.
Aquell món que des d’un primer moment podia semblar ideal, més aviat amaga una realitat complexa. La princesa està cansada de la vida que duu a la ciutat, no estima Sant Jordi i vol escapar-se per trobar la felicitat. Al mateix temps, Sant Jordi, un heroi en hores baixes després d’haver-se carregat el drac, està immers en una profunda depressió. La situació s’agreuja amb l’aparició de l’esperit del Comte Arnau que arriba a la ciutat creient que allà hi ha la seva desitjada Abadessa. I l’Home dels nassos, entre molts altres personatges, que embolica que fa fort.
<strong>Reivindicar la cultura i tradició catalanes, “un acte de responsabilitat” </strong>
Després d’una pluja d’idees i documentació, Arnau Tordera va arribar a un “magma de coneixement, riquesa i singularitat” a partir dels mites, llegendes, històries i contes de la tradició catalana. A partir d’aquí, explica que es va llançar a posar tots els personatges que li van semblar més interessants en un mateix espai i temps. “I n’ha derivat això, una espècie de romanç, molt passat de voltes”. Tordera ha dit que va optar per la comèdia perquè “si s’han de reivindicar tots aquests personatges està bé fer-ho des d’un punt simpàtic i agradable i no des de la tragèdia i la devastació que a vegades els acompanya”. Amb tot, l’autor de l’obra no ha renunciat a introduir-hi també un “rerefons” i “un pòsit de coneixement important”.
Tordera ha agraït la llibertat que li ha donat l’Atlàntida a l’hora de crear. L’autor ha explicat que des de fa uns anys ha pres consciència del “menys teniment” que moltes vegades ha rebut la cultura i la tradició catalanes per part dels propis catalans, “molts cops per no saber reivindicar el valor de les coses autòctones i pròpies”. “El fet de tenir una pàgina en blanc per poder-hi posar tots aquests personatges i reivindicar-los, reivindicar la seva singularitat, les seves peculiaritats i el seu atractiu era un acte de responsabilitat que hem portat a terme”, explica.
En la recta final abans de l’estrena, Tordera posa en valor la feina que ha desenvolupat la direcció artística i musical, liderades per Laura Domènech i Judit Muñoz. “Han estat fent una feina extraordinària i estic molt satisfet del resultat que estan aconseguint i que aconseguiran el dia de l’estrena”, ha assenyalat Tordera. “Tenen aquesta energia juvenil que d’alguna manera creix cada dia, a cada assaig es millora i, per tant, aquests dies que encara queden serviran per acabar de polir-ho tot”, ha afegit.
<strong>Una creació de personatges 100% artesanal</strong>
A Dòmenech li agrada treballar des de molt al principi amb el cos. “La meva premissa era que l’obra havia de funcionar sense res més”, ha destacat. “Al final ells són aquí per aprendre. Els personatges van crear-se a través d’ells: físicament, a través de la veu, del moviment, de l’essència, del que anàvem oferint tant de direcció com de guió, però també d’allò que ells mateixos aportaven”, ha explicat. “Ha estat una creació de personatges 100% artesanal”, ha afegit.
La directora escènica també ha destacat l’alt nivell de partida amb què van arribar els joves. “De seguida vam veure que hi havia molt nivell en general”. Domènech havia participat en la primera edició del ‘Fem un musical’ ara fa deu anys i admet que no recorda que llavors la gent estigués tan preparada. “Ho atribueixo una mica a la formació a què poden accedir ara, a les inquietuds que tenen, però potser també a internet. Tenen un nivell molt alt, tant de cant com interpretatiu”, ha subratllat.
L’obra també compta amb música en directe interpretada per joves músics, la gran majoria exalumnes de l’Escola de Música i Conservatori de Vic. La directora musical, Judit Muñoz, ha explicat que durant l’obra hi ha números corals de moltes persones cantant a dalt de l’escenari, “molt espectaculars”, i números individuals, quartets o duets on cada personatge desenvolupa la seva cançó. “Està bastant equilibrat”, ha assenyalat.
<strong>Una aposta pel talent jove</strong>
La directora escènica també ha destacat l’aposta que fa el teatre pel talent jove de Vic, ja que no és massa habitual que una institució hi aposti d’aquesta manera amb una producció totalment professional. “D’alguna manera estem donant visió a un col·lectiu que té molt talent, que treballen molt, i que a vegades no tenen cabuda en el món teatral més barceloní. En canvi aquí és preguntar-los què poden oferir i què podem aportar també nosaltres perquè aprenguin”, ha assenyalat.
‘Fem un musical’ és una producció pròpia de l’Atlàntida i l’Ajuntament de Vic amb la col·laboració dels centres educatius i de formació artística de Vic on participen joves d’entre 14 i 18 anys. Aquest és el quart musical que s’estrena en més de deu anys de projecte. L’estrena serà dissabte 22 a les 6 de la tarda, i després hi haurà una funció a les 10 del vespre. L’endemà, el dia de Sant Jordi, també s’ha programat una tercera funció.
<strong>”No podria viure sense el teatre”</strong>
En Lluís Rubió és un estudiant de l’Escola d’Art de Vic. Ell interpreta l’Home dels nassos i ha explicat que l’experiència està essent “molt apassionant”. “Som molta gent, però està quedant una cosa molt maca perquè cadascú aporta el seu granet de sorra”. “M’està costant de digerir, però m’estic adonant que participem en una cosa molt gran”, ha afegit.
L’Anna Viñas estudia a l’escola Sant Miquel de Vic i té 17 anys. Ella interpreta la Vella Quaresma i tot i que ja havia participat en un altre musical anteriorment, ha explicat que en aquest hi desenvolupa un personatge “complex”. “Les cançons no són gens fàcils i el personatge és una cosa diferent a un personatge que et podries trobar a la vida quotidiana, i que no té res a veure amb els personatges que faig normalment”, ha afegit. “Hi ha hagut molta feina d’interpretació, de sortir del que estic acostumada, i interpretar des d’un altre punt de vista molt diferent”, ha explicat.
En el cas de Rubió és la primera vegada que participa en un musical i ho està gaudint molt, però té dubtes si el seu futur laboral passa per ser a dalt de l’escenari. “Ara mateix m’estic formant, participant en tots els projectes que puc, i tastant una mica tots els vessants de les arts escèniques. Però el meu futur no sé si el veig més darrere l’escenari, en àmbits com l’escenografia, la direcció, guió o il·luminació”, ha explicat. De la seva banda, l’Anna Viñas l’any vinent comença la universitat i encara està decidint cap on es decantarà, però s’imagina molt més treballant en els camps de la comunicació i el màrqueting. Amb tot, admet que no vol deixar la interpretació de banda: “És una cosa que m’encanta i no podria viure sense el teatre”.
