Dilluns, 3 d'octubre de 2022 - Edició 1530
La República

‘Alcarràs’ catapulta els espectadors de cinema en català a nivells rècord en la primera meitat del 2022

ACN Barcelona – ‘Alcarràs’ ha catapultat el número d’espectadors de cinema en català a nivells rècord en la primera meitat del 2022. Segons una anàlisi de l’ACN a partir dels […]

Agències 26/06/2022

ACN Barcelona – ‘Alcarràs’ ha catapultat el número d’espectadors de cinema en català a nivells rècord en la primera meitat del 2022. Segons una anàlisi de l’ACN a partir dels anuaris estadístics de Cultura entre el 1997 i el 2020 i de dades de Comscore facilitades per l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) del 2021 i 2022, mai des de com a mínim fa 25 anys s’ha arribat al 5% d’entrades de cinema en català venudes en un any complet. Amb tot, la dada en els primers cinc mesos i mig del 2022 se situa en el 6,7%, gràcies a l’estrena del premiat film de Carla Simón. En només dos mesos, l’impuls de la pel·lícula ja és equiparable al de ‘Pa Negre’, amb 230.000 espectadors en català. El film d’Agustí Villaronga en va sumar 246.488 entre 2010 i 2011.

El número d’entrades de cinema en català, sumant versions originals, doblades i subtitulades, ha oscil·lat aproximadament entre l’1,5% i el 4,5% des que el Departament de Cultura facilita dades equiparables, el 1997. El rècord en números absoluts es va registrar el 2003, amb 1.074.111 tiquets, seguit del 2002, amb 905.993. No obstant, el número total d’espectadors a les sales era significativament més alt que els anys posteriors fins l’actualitat.

Així, el percentatge més elevat fins ara s’ha assolit el 2012, amb el 4,43%, que superava els màxims fins aleshores dels dos anys anteriors (3,68% el 2010 i 3,91% el 2011). Es tracta de l’època de més percentatge de vendes en català de la sèrie històrica fins ara, arrossegat en bona part per ‘Pa Negre’ i altres cintes produïdes en català que es van estrenar el mateix any.

La cinta basada en la novel·la d’Emili Teixidor va sumar 92.356 espectadors el 2010, a partir de la seva estrena, l’octubre d’aquell any. L’èxit es va sostenir fins al 2011, esperonada pels guardons rebuts als Premis Gaudí i els Goya d’aquell any, que n’hi van fer sumar 154.132 més. En total, gairebé un quart de milió d’entrades venudes a Catalunya i en català –lleugerament per sobre dels 230.000 que, de moment, suma ‘Alcarràs’ a pocs dies de fer dos mesos de l’estrena. Mentre que ‘Pa Negre’ va ocupar el 16% de les entrades en català en l’acumulat del 2010 i el 2011, ‘Alcarràs’ en representa el 73%.

Així, la pel·lícula de Carla Simón ha contribuït de manera molt clara a les 315.127 entrades venudes en català entre l’1 de gener i el 12 de juny d’aquest any, un 6,7% del total –per bé que és una xifra de ComScore i no encara del tot comparable amb les ja consolidades dels anuaris de Cultura del 1997 al 2020. Els números ja són superiors a les del 2020 i 2021, condicionades per la pandèmia, amb 99.691 i 137.525 espectadors respectivament (2% i 1,7% del total). A més, s’apropen als números absoluts dels anys complets immediatament anteriors a la covid-19: el 2018, es van vendre 399.179 tiquets per films en català (2,13% del total) i el 2019, 446.586 (2,32%).

Previsiblement, l’impuls del film deixarà un percentatge per a tot el 2022 superior al dels darrers anys, però potser no suficient per arribar al rècord del 4,43% o trencar la barrera del 5% per primera vegada, segons ha explicat a l’ACN l’economista, gestor cultural i responsable dels estudis del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Ramon Castells. Per Castells, les bones xifres es “diluiran” al llarg de l’any perquè el premiat film de Carla Simón no té aliats a l’hora d’aportar espectadors al cinema en català a diferència del que va passar amb ‘Pa Negre’. “El què compta són el nombre d’espectadors totals”, adverteix, mentre recorda que, de mitjana, les pel·lícules en català no superen habitualment la franja dels 200.000 espectadors.

Entre els motius que expliquen les baixes xifres d’espectadors, l’economista i gestor cultural apunta l’incompliment “sostingut” de la Llei del Cinema, la baixa producció en versió original en català i la caiguda de l’ús social del català. “La solució passa per produir més en llengua catalana i donar suport a la difusió de les pel·lícules”, explica.

De ‘Pa Negre’ a ‘Alcarràs’

El fenomen ‘Pa Negre’, però, no s’explica per si sol, sinó que sorgeix de l’aposta decidida de la Generalitat per fomentar el cinema en llengua catalana. La productora del film, Isona Passola, recorda en una entrevista amb l’Agència que el Govern dotava de manera “decent” projectes concrets entenent que l’audiovisual era “important per a la construcció del país” i els subvencionava per garantir estàndards europeus de producció.

Poc després, però, la idea es va abandonar fins ara, que el Govern l’ha recuperat. “Els últims anys s’ha produït molt poc i amb pressupostos molt baixos en català i, si no hi ha oferta, no se’n pot consumir. No és perquè el públic no el vulgui veure”, opina Passola.

La presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, Judith Colell, defensa que la prioritat ha de ser “crear més contingut audiovisual en català”. “Hem de ser capaços de produir en la nostra llengua pel·lícules molt variades, com va passar el 2010”, recorda. Segons Colell, el futur proper és esperançador, amb força films “competitius i de primer nivell”.

En una línia similar s’expressa el productor d’’Alcarràs’, Tono Folguera, de Lastor Media, que creu que falta oferta de cinema en català a les sales. “Si no anem a veure més cinema en català és perquè no n’hem produït suficient”, afegeix. “És matemàtic que si als espectadors se’ls hi dona cinema en català de qualitat van a veure cinema en català”, reflexiona.

Assenyala, però, que els casos d”Alcarràs’ i ‘Pa Negre’ són fenòmens diferents. “’Alcarràs’ és un petit miracle, una cosa molt difícil de fer i que passa molt poques vegades. Un petit oasi enmig del desert del cinema català a nivell de producció, no de qualitat”, afegeix el productor de Lastor Media.

Canvi de paradigma amb resultats propers

Els últims temps, però, des de l’administració catalana s’ha apostat per tornar a incentivar la producció en llengua catalana, un canvi que ja està gestant els seus fruits. Folguera creu que des de fa dos anys que a nivell públic s’incentivarà la producció cinema en català com “no sabia produït mai, ni a l’època de ‘Pa Negre’ hi va haver aquesta voluntat tan clara de produir cinema en català”, remarcat. Folguera diu que estem davant “un canvi de paradigma i hi haurà un abans i un després”. Els resultats es començaran a veure a partir de l’any que ve, augura.

Els incentius que hi ha a nivell d’ajut públic per rodar en català ara són “elevats”, una quantitat que “compensa el retorn de negoci que hi pot haver al produir en català”. Per això, remarca que “una pel·lícula en català per un productor català és infinitament més atractiva a nivell de finançament que una pel·lícula en una altra llengua, i això fa dos anys no passava”, conclou.