ACN Sant Julià de Vilatorta .-El Departament d’Agricultura ha actualitzat la guia de tractaments de les dejeccions ramaderes, una eina creada l’any 2004. Es tracta d’una guia dirigida prioritàriament al ramader i al tècnic que treballa en el sector, que vol oferir informació “clara i entenedora” sobre els sistemes de tractament en les explotacions. D’aquesta manera, la guia busca ajudar al ramader a decidir-se per una de les opcions si vol instal•lar un sistema de tractament a la seva explotació. La nova guia s’emmarca en una campanya informativa que té com a objectiu donar un nou impuls a l’estratègia integral de gestió de les dejeccions ramaderes. A Catalunya, cada any es generen 9,4 milions de tones de purins, i 2,8 milions de tones de fems i gallinasses
L’any 2004, la Generalitat va publicar la primera ‘Guia de tractaments de les dejeccions ramaderes’, una eina pionera que oferia informació sobre el ventall de tractament disponibles. Ara però, l’evolució dels darrers anys, n’ha fet aconsellable l’actualització i adaptació d’aquesta publicació. La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha assistit aquest dimarts a l’acte de presentació de la nova guia en una explotació de Sant Julià de Vilatorta, a Osona. Durant l’acte, Jordà ha insistit en el fet que les dejeccions deixin de ser considerades un “residu” per passar a ser un “recurs”. Per aconseguir-ho, ha assegurat, l’estratègia té tres grans línies d’actuació: la millora en la gestió de les dejeccions a nivell d’explotació (en origen); la innovació en les aplicacions als sòls i en el tractament de les dejeccions (sistemes de tractament), i el control i seguiment d’aquestes aplicacions (traçabilitat). La titular d’Agricultura ha dit que espera que “la Guia contribueixi a fer evident la importància que realment tenen els tractaments de les dejeccions ramaderes per garantir la sostenibilitat del sector ramader, per valoritzar les dejeccions ramaderes i poder exportar nutrients fora de les zones amb més alta càrrega ramadera”.La Guia pretén ser un document obert, que es pugui anar actualitzant a mesura que s’obtingui més informació i experiència en la gestió i tractament de les dejeccions ramaderes. Per recollir una visió prou àmplia però també profunda, la Guia ha estat redactada per l’equip del Programa de Gestió Integral de Residus Orgànics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, i ha estat revisada i validada pel Grup d’Experts de Tractament de Dejeccions Ramaderes.El sector en dadesSegons el darrer Informe de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya (DARP 2018), la producció càrnia és el principal sector de la indústria agroalimentària a Catalunya. Genera un volum de negoci de 9.243 milions d’euros i 35.400 llocs de treball, xifres que representen un 7% de la facturació i de l’ocupació total de la indústria catalana.També cal destacar que el sector carni és el major exportador i principal responsable de la millora de la balança comercial de la indústria agroalimentària, de la qual concentra el 39,6% de les exportacions. D’altra banda, la indústria càrnia i la producció ramadera associada destaquen per una distribució al territori força descentralitzada, amb un gran pes en determinades àrees rurals que contribueix al manteniment de l’equilibri territorial.Al darrera d’aquestes dades hi ha un model de producció intensiu de ramaderia industrial, basat principalment en la integració, i que destaca per una gran eficiència de producció, però que també genera una sèrie d’impactes ambientals, que cal tenir presents i cal abordar per tal de minimitzar-los, i això s’està treballant des de la cogovernança mitjançant treball conjunt del sector, investigadors i administració per avançar vers un model de bioeconomia circular i per a consolidar l’estratègia integral de la gestió de les dejeccions ramaderes i de la fertilització. A Catalunya hi ha aproximadament uns 7,9 milions de porcs, 637.000 caps de boví i 44,6 milions d’aus (DARP, 2020) que cada any generen unes 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinasses.
