Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

350 sortides i mostrejos mensuals ininterromputs sobre microbiologia marina: l’observatori de Blanes compleix 20 anys

ACN Blanes.-L’Observatori Microbià de la badia de Blanes (Selva) compleix dues dècades havent pres mostres mensuals de manera gairebé ininterrompuda sobre microbiologia marina. Al llarg d’aquests 20 anys, l’equip d’investigadors […]

Avatar
Agències 23/03/2021

ACN Blanes.-L’Observatori Microbià de la badia de Blanes (Selva) compleix dues dècades havent pres mostres mensuals de manera gairebé ininterrompuda sobre microbiologia marina. Al llarg d’aquests 20 anys, l’equip d’investigadors ha fet unes 350 sortides a mar per prendre mostres d’aigua i analitzar la diversitat i l’activitat dels microorganismes que hi ha a la badia. La presa de mostres tan sols s’ha interromput una sola vegada, arran del confinament total per frenar el coronavirus. Això ha permès que l’observatori, liderat per un grup de científics de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), compti amb una de les sèries temporals més valuoses del món –sobretot, per la seva durada- al voltant de la microbiologia marina.

Aquest mes de març es compleixen 20 anys d’ençà que va començar el mostreig mensual ininterromput de l’Observatori Microbià de la Badia de Blanes (BBMO, per les seves sigles en anglès). Es tracta d’una iniciativa d’un grup de científics de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Durant aquests anys, les investigadores i investigadors que hi estan involucrats han realitzat unes 350 sortides per obtenir mostres d’aigua i analitzar l’abundància, diversitat i activitat dels microorganismes marins de la badia. Segons subratlla el CSIC, “aquesta col·lecció de dades i mostres és molt valuosa, sobretot per la seva durada”. Al Mediterrani només el supera la sèrie de dades oceanogràfiques de l’estartidenc Josep Pascual, amb gairebé 50 anys d’història, i a tot el món hi ha comptades sèries temporals tan completes. L’únic moment en què el BBMO va deixar de recollir dades va ser al principi del confinament total, quan es va decretar l’estat d’alarma per frenar l’expansió de la covid-19.A banda de la sèrie temporal, el CSIC subratlla que el registre de Blanes també destaca per la quantitat d’informació que ha recollit sobre microbiologia marina. “Els microorganismes marins es consideren el reservori més gran de diversitat de la biosfera; apart de ser rellevants per la seva abundància, són importants per la quantitat de reaccions bioquímiques en les quals estan involucrats”, expliquen des del Centre Superior d’investigacions científiques.L’investigador de l’ICM de Blanes i coordinador de la presa de mostres, Josep M. Gasol, destaca que “és un gran èxit haver pogut mantenir el mostreig i l’anàlisi de la badia durant tant de temps, ja que la majoria dels projectes de recerca tan sols donen finançament per a tres anys”. En aquest sentit, Gasol subratlla la necessitat de finançar projectes com aquest a més llarg termini, per poder estudiar la diversitat i funció dels ecosistemes marins en un moment de grans canvis a escala global.”L’augment de la temperatura de l’aigua, l’acidificació dels oceans o l’arribada massiva de nutrients d’origen antropogènic poden alterar la composició i la funció de la comunitat microbiana”, explica el coordinador. “Però per conèixer-ne els efectes cal fer un seguiment continuat que requereix d’una infraestructura i compromís de finançament a llarg termini, la qual cosa no acostuma a existir”, lamenta Gasol.Ubicació privilegiadaQue l’observatori estigui situat a la badia de Blanes no és casualitat. Aquest va ser precisament el lloc que el pioner de la recerca ecològica i oceanogràfica Ramon Margalef va escollir per dur a terme els primers estudis sobre microorganismes marins, publicats ja fa més de 75 anys. Segons els responsables de l’observatori, allò que fa que les dades del BBMO siguin “úniques” és la combinació de les metodologies biogeoquímiques, oceanogràfiques i els anàlisis moleculars de la diversitat i funció del plàncton microbià. A més, durant aquests anys s’han creat dos repositoris: un de material genètic i un altre de cultius purs, que permeten analitzar les tendències i estudiar l’evolució dels microorganismes marins durant aquestes dues dècades. Menys microorganismesEn aquest sentit, s’ha observat que, al llarg d’aquests 20 anys, la quantitat de nutrients a la badia de Blanes ha anat disminuint, la qual cosa pot estar relacionada amb una millor depuració de les aigües urbanes residuals. Això ha fet també que es redueixi la quantitat de microorganismes marins, que podria provocar canvis a les xarxes tròfiques establertes en aquest ecosistema.En aquests 20 anys, s’han publicat un centenar d’articles sobre els microorganismes marins de la badia de Blanes. Alguns d’ells, precisa el CSIC, a revistes científiques de renom, “la qual cosa ha convertit aquest punt en un lloc de referència internacional per als estudis de diversitat microbiana mitjançant eines moleculars”. Així ho referma, de fet, l’investigador de l’ICM i també coordinador del mostreig Ramon Massana. “Que campanyes internacionals com les que s’han fet a bord dels velers Tara Oceans o Sorcerer II hagin inclòs Blanes com un dels punts de mostreig en les seves campanyes per estudiar la comunitat microbiana marina posa de manifest la rellevància de la feina feta durant tots aquests anys”, exposa.Per últim, Massana afegeix que espera poder seguir mostrejant a la badia durant molts anys més “per fer d’aquest el lloc més emblemàtic del Mediterrani on s’estudien uns organismes que, malgrat ser invisibles als nostres ulls, són extraordinàriament importants per al manteniment de la salut dels ecosistemes marins”.