- Publicitat -
En una entrevista a l'ACN, Vilà confia al 21-D recuperar l'escó que va perdre al 2015 perquè ''és important que es recuperi la veu d'esquerres al Parlament que parli de les terres de Lleida i els seus problemes''. La candidata es refereix a aspectes com el model de sanitat pública a la demarcació, el tancament d'escoles rurals, projectes ''insostenibles mediambientalment'' com la planta de Tracjusa o la gestió del Segarra-Garrigues.
Sara Vilà creu que com ella, a Catalunya en Comú-Podem hi ha molts independentistes que se sentirien còmodes dins un Estat confederal que reconegués Catalunya com a nació i el seu dret a decidir així com que es respectessin cadascuna de les decisions que es prenen sobiranament al Parlament.
Assegura que pels Comuns aquesta convivència ''és sana'' i que fins i tot pot anar més enllà de marc espanyol plantejant confederacions amb altres estats com Portugal. ''És una manera de viure des de la cooperació entre els pobles, sempre que hi hagi respecte mutu''.
Un discurs “fred i racional”
Vilà creu que ha quedat demostrat que la via unilateral és molt complicada i si bé admet que el discurs independència sí o no ''desperta més emocions'', tot i la repressió que ha desfermat l'Estat abans i després de l'1-O no s'ha aconseguit un reconeixement internacional de la República.
Publicitat
És per això que aposta pel discurs més ''fred i racional'' dels Comuns, que prioritza a llarg termini una correlació de forces amb altres organitzacions polítiques i altres nacions a dins l'Estat per fer possible el dret a decidir. De moment considera que això ja s'ha aconseguit amb Izquierda Unida o el naixement de Podemos, que tot i no ser independentistes creuen en el dret a decidir que compta amb un 80% de suport a Catalunya.
Campanya atípica
Sara Vilà lamenta que la campanya pel 21-D sigui atípica, amb candidats a la presó o l'exili i la Generalitat intervinguda. Segons la candidata el 155 ''ens fa estar més en una preautonomia que en una preindependència''. És en aquest sentit que lamenta la judicialització de la política i que el govern del PP hagi ''tirat de l'advocacia de l'Estat'' per posar recursos contra el Govern, per no haver de fer política i ''no haver-se de mullar''.
Malgrat aquest context, Vilà fa campanya amb l'objectiu de recuperar l'escó que van perdre al 2015 i planteja eixos programàtics que giren al voltant de problemàtiques que considera que han quedat silenciades sense una veu d'esquerres el Parlament.
Es refereix així a la política sanitària del conseller Comín que tot i descartar projectes com el Consorci Sanitari de Lleida, alerta que ha derivat en una ''aliança estratègica entre l'ICS i el GSS de la qual no en sap res la junta de personal de l'Arnau de Vilanova i el Santa Maria''. Vilà creu que podria rebaixar les seves condicions laborals i les seves bonificacions i que tot plegat repercutiria en el servei als pacients.
“Falta de transparència”
Però no només en matèria de sanitat, Sara Vilà assegura que a Lleida es continuen tancant escoles rurals i que això posa en perill de despoblació un 70% dels municipis. En l'àmbit mediambiental, Vilà alerta de projectes ''insostenibles'' com la planta de Tracjusa a Juneda o hotels de luxe en zones protegides com Isil, al Pallars Sobirà.
Un dels projectes on Vilà creu que hi ha ''molta connivència i falta de transparència'' és el del canal Segarra-Garrigues. Afirma que hi ha hagut una gestió de les constructores que fan la xarxa secundària que s'ha beneficiat en detriment dels pagesos que ''no poden accedir al canal i no poden regar''.
Vilà apunta que un estudi indica que aquesta obra que va començar al 2003 no es podrà amortitzar fins d'aquí a 325 anys i a 2017 només està al 10% de la seva potencialitat. Per tot plegat aposta per canviar el model d'una obra que s'emporta més de la meitat del pressupost destinat a les terres de Lleida.
Publicitat
