- Publicitat -
“Per què alguns han estat alliberats i d'altres no?”, es pregunta Weber, que considera que és “molt difícil d'entendre” la decisió de la justícia espanyola de mantenir la presó preventiva. Segons Weber, l'argumentació dels jutges per no alliberar Junqueras, per exemple, diu “clarament que no va incitar a la violència, que no va cometre violència” i per tant calen “aclariments”. “La presumpció d'innocència és molt important”, recorda aquesta advocada, que afegeix que la UE té una directiva del 2016 que precisament tracta sobre aquesta qüestió i que protegeix també el dret dels acusats a no declarar.
Weber també es mostra partidària que els diputats electes empresonats puguin assistir als plens del Parlament. Per l'eurodiputada i exjutgessa especial del Tribunal d'Estrasburg, la situació “és poc comuna” però cal respectar la “presumpció d'innocència” i garantir “els drets” dels presos com a mínim fins que no hi hagi una sentència ferma condemnatòria.
Preguntada sobre si el cas de Junqueras podria resoldre's al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, Weber admet que és una opció, però adverteix que un cas així podria durar diversos anys: “tres, cinc, set, és realment molt de temps”. “Penso que el millor escenari seria que es resolgués a Espanya”, indica Weber. Per ella, però, la solució no passa necessàriament per la via judicial, sinó per la política. “Davant de problemes polítics, si utilitzes només mitjans legals, no necessàriament resols la situació, només divideix més la societat, i això no beneficia ningú”, afirma.
“La crida al diàleg la vaig fer des del principi”, afegeix Weber, que admet estar “molt decebuda” amb l'actitud de la Unió Europea davant de la qüestió catalana. “S'haurien d'haver fet més esforços per aconseguir diàleg, demanar a les parts asseure's a la taula i trobar solucions”, insisteix, advertint que “la radicalització no ajuda ningú”.
Publicitat
