Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

Un estudi alerta de l’endarreriment de la premsa comarcal en les edicions digitals

Un estudi de la Universitat de Vic (UVIC) alerta que la premsa local i comarcal està molt endarrerida en les edicions digitals, fins al punt que les versions en línia d’aquestes publicacions ‘semblen dels anys noranta’, segons Carlos Scolari, un dels autors d”El canvi digital als mitjans de proximitat’, guanyador de la primera edició del Premi de Recerca de Premsa Comarcal. Amb aquest treball, el Grup de Recerca d’Interaccions Digitals d’aquesta universitat analitza les transformacions generades per la introducció de les tecnologies digitals en les redaccions de premsa comarcal i les ràdios i televisions locals.

Redacció
Redacció 15/11/2007

L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i la Generalitat han presentat aquest dimecres al Palau Robert de Barcelona l’estudi premiat amb el I Premi de Recerca Premsa Comarcal, que atorga aquesta entitat amb el suport de la Xarxa Vives d’Universitats i l’Agència Catalana de Notícies.

Dos dels autors de l’obra, Carlos Scolari i Cristina Perales, l’han presentat davant d’una cinquantena de professionals de la comunicació i el món universitari. La seva exposició ha alertat de l’endarreriment dels mitjans de proximitat amb les noves tecnologies, un potencial que sí utilitzen com a eina de treball, però descuiden com a mitjà en si mateix.

En un món globalitzat, els mitjans han d’estar ‘amatents als canvis de l’entorn’, segons les recomanacions del secretari de Mitjans de Comunicació, Albert Sáez, que també ha assistit a la presentació de l’estudi, editat per la Generalitat. Però no passa així amb els nous suports digitals de diaris i revistes.

Carlos Scolari considera que la situació és ‘crítica’ perquè la premsa local i comarcal no ha creat redaccions específiques per als seus productes d’Internet i la versió en línia és a mans dels mateixos redactors que fan la versió impresa, de manera que no ha fet el salt qualitatiu de les edicions digitals de la premsa nacional.

Una de les raons d’aquesta desconfiança cap a l’entorn web és la manca d’expectatives de negoci, però Scolari fa notar la importància dels mitjans digitals per captar les noves generacions, que pugen totalment immerses en les noves formes de comunicació.

L’estudi ha detectat alguns portals molt avançats, però són una excepció en el panorama català perquè la majoria dels webs identificats s’actualitzen amb poca freqüència, tenen un nivell baix de multimedialitat i poques experiències d’interacció amb els lectors.

Tot això deixa els mitjans locals i comarcals allunyats dels avantatges del món digital, que cada vegada té més força en mitjans d’àmbit nacional i internacional, crea noves assignatures a les universitats i genera debats sobre la supervivència dels formats clàssics.

Periodistes multimèdia

Directament relacionat està el nou concepte de ‘periodista multimèdia’, que els autors d’aquest estudi també analitzen perquè té molta importància en els mitjans de proximitat, amb estructures més petites que obliguen a la multifuniconalitat dels periodistes.

Des de fa uns anys, l’aparició de la tecnologia digital ha afavorit que els redactors de mitjans locals facin fotografies o gravin les rodes de premsa amb minidisc. Actualment, també hi ha periodistes que porten càmeres de vídeo per oferir més formats als consumidors.

Es parla d’una nova generació de periodistes multimèdia però també sorgeixen moltes veus critiques que consideren que aquesta polivalència del periodista va en detriment de la qualitat de la informació, segons ha fet notar Scolari, que defensa els valors positius de la revolució digital, sobretot, perquè les noves generacions arriben ‘amb un software incorporat’.