Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1107
La República

Un Braveheart català pel 2014

L’any 2014 el país commemorarà els 300 anys de la derrota de 1714, i entre els actes reivindicatius que es plantegen ressona amb força la possibilitat de rodar la gran […]

Redacció
Redacció 09/02/2011

L’any 2014 el país commemorarà els 300 anys de la derrota de 1714, i entre els actes reivindicatius que es plantegen ressona amb força la possibilitat de rodar la gran pel·lícula històrica catalana, una producció d’alt pressupost que donaria a conèixer al món les nostres reivindicacions com a nació aprofitant un episodi èpic de la nostra història. 

De moment la productora Cromosoma ja ha declarat obertament que es planteja impulsar una pel·lícula d’aquestes característiques. El dubte és ara quina història explicar. A les llibreries catalanes hi ha novel·les ambientades en el 1714, com La dona a la finestra, de Vicenç Villatoro, però es tracta d’un relat íntim i personal, volgudament allunyat de l’èpica. També hi ha les novel·les d’Alfred Bosch, però potser els faltaria el punt d’acció imprescindible en un film d’aquest estil.

Per aconseguir la pel·lícula històrica catalana definitiva els models són ben clars: Només cal seguir la recepta iniciada per Braveheart, Michael Collins o Rob Roy, és a dir, trobar el personatge històric adient i dotar-lo d’una història èpica i trepidant, que hauria de ser interpretada per un repartiment d’estrelles internacionals. En aquest sentit, inspirar-se en personatges coneguts com el trident màrtir Casanova, Moragues o Villarroel suposaria sacrificar el contingut polític i nacional català, ja que les seves són històries d’una èpica relativa i marcades per la derrota, ja que tots van acabar morts o arraconats.

La solució passaria per dur a la pantalla la vida d’algun patriota català més desconegut. En aquest sentit, els historiadors i apassionants de la Guerra de Successió destaquen alguns personatges en especial, com per exemple Ermengol Amill, possiblement el coronel de Miquelets més salvatge de tots, reiteradament acusat de despietat i sanguinari amb l’invasor espanyol i amb uns episodis d’espionatge i contraespionatge d’allò més fílmics. Amill, a més, va lluitar fins el final de la Guerra, vencent els borbons a Talamanca i rendint-se a Cardona, però allà va aconseguir escapar de l’exèrcit espanyol i encara va continuar lluitant defensant l’arxiduc d’Àustria contra l’imperi Otomà. Si Catalunya busca el seu Braveheart, podríem dir que ja l’hem trobat.