Vilanova i la Geltrú té 68.000 habitants, un 12% dels quals procedeixen de fora de la Unió Europea i, sumats als comunitaris, el percentatge de nouvinguts ascendeix fins al 20%. ‘A Vilanova i la Geltrú s’hi parlen entre 70 i 80 llengües més a part del castellà i el català’, assegura Tomàs Álvaro. Aquesta situació fa que siguin necessàries actuacions com les anteriors, afirma el regidor de promoció de la ciutat.
‘La mà d’obra al nostra país està encapçalada, normalment, per persones que no procedeixen de Catalunya’, ha explicat Álvaro i, conscients d’aquesta realitat, ‘el que intentem és cercar les complicitats entre l’administració pública i les empreses privades per normalitzar l’ús del català’.
El català, llengua discriminada
‘La lluita pel català és desigual ja que el mercat no ens és favorable, perquè és en castellà i en anglès. El català és una llengua discriminada per la realitat del país’, ha afirmat Joan Ignasi Elena, alcalde de Vilanova i la Geltrú. Per Elena, ‘des de l’administració pública, el que s’ha de fer és una discriminació positiva: allò que el mercat discrimina, en aquest cas, la llengua pròpia del país, des de les institucions hem de treballar per corregir-ho.
‘Estem en un país en que alguns tenen la voluntat obsessiva i permanent de dir que la llengua separa, de viure el català com un problema i no és així. El català, uneix i cohesiona al país i als ciutadans i ho ha estat al llarg de la història’, ha denunciat Elena, i ‘iniciatives d’aquestes característiques adreçades a persones nouvingudes que s’integren al país i passen a ser catalans són positives pel conjunt del país, pels establiments que s’hi acullen i per les persones a les que s’adrecen’.
