Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

Totes les trampes de les preguntes per la consulta que proposa En Comú Podem, al descobert

Guifré Jordan @enGuifre – Malgrat que els ecosocialistes aplaudeixen les preguntes que 'En Comú Podem ha llançat per un referèndum a Catalunya perquè, segons ells, es plantegen de manera “clara i binària”, el cert és que les dues preguntes estan dissenyades perquè en cap cas de la votació en pugui sortir la independència del país. És la conclusió que s’extreu de l’anàlisi de les propostes de Xavier Domènech, com ha donat a entendre el catedràtic de Dret de la UB Joan Queralt al programa Els Matins de TV3: “Un referèndum, quan té més de 10-12 paraules, és una novel·la, és una altra cosa, no és un referèndum”. Si bé les dues propostes tenen ‘trampa’, ja el fet que es pogués celebrar la votació és ciència ficció, amb la llei a la mà. El sobiranisme ha reclamat en els últims anys parlar menys de legalitat i més de voluntat política, però el Tribunal Constitucional podria anul·lar la consulta fins i tot si tots els partits espanyols estiguessin d'acord. Analitzem la legalitat de les propostes tot seguit. 

Redacció
Redacció 18/04/2016

Article 92 de la Constitució per fer el plebiscit

La Constitució parla d’un “referèndum consultiu de tots els ciutadans”. Ni vinculant, ni només d’una comunitat autònoma. La Carta Magna remet a una llei per desenvolupar l’article a nivell autonòmic, però només per atorgar el dret a fer plebiscits per ratificar estatuts. A més, fer un plebiscit per canviar quelcom que apareix a la Constitució (les fronteres del país) obliga a fer abans una reforma de la pròpia Carta Magna. Fins i tot en cas que el nou govern espanyol trobés alguna escletxa per fer un referèndum a nivell autonòmic, 176 diputats dels 350 del Congrés (majoria absoluta) hi haurien d’estar d’acord, així com el Rei, que amb la llei a la mà, tindria l’última paraula.

1a proposta: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent d’acord amb els procediments legals pertinents?”

Assumint que la consulta se celebra amb la primera proposta i surt el sí… Quins són els “procediments legals pertinents”? En Comú Podem parla d’una reforma constitucional, l'obertura d’un procés constituent o un acord de les Corts –és a dir, una majoria absoluta al Congrés i al Senat, on el PP gaudeix de majoria absoluta-. El catedràtic Joan Queralt ho ha deixat ben clar: “La independència no es demana, es fa, el pas de la independència l’has de fer tu, al segon següent has de començar a negociar”. Ras i curt: la independència no es declara enlloc després d’un pacte amistós, és al revés. L’Estat, després de la proclamació, ja canviarà la constitució si és que accepta la situació.

2a proposta: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent mitjançant la corresponent reforma de la Constitució?”

En el fons, no hi ha gaire diferència entre la primera i la segona pregunta i la tesi de Joan Queralt també serveix. Si surt el sí a la votació, perquè s’accepti la voluntat dels catalans s’ha de canviar la Constitució. És a dir:

1. Que dues terceres parts de Congrés i Senat votin a favor de decidir revisar la Carta Magna, cosa que provocaria la dissolució immediata de les dues corts i la convocatòria d’eleccions.

2. Que els nous diputats sorgits després de les eleccions ratifiquin (per majoria simple en el Congrés i absoluta en el Senat) la decisió de revisar el text.

3. Que els diputats es posin a treballar per fer les modificacions pertinents al text.

4. Que una majoria de dos terços de Congrés i Senat aprovin els canvis.

5. Que tots els ciutadans de l’Estat espanyol votin a favor de la reforma, és a dir, de la independència de Catalunya.