Que Espanya és diferent és innegable. El problema és que la majoria de vegades els espanyols són diferents “a pitjor”.
Posem per cas, el Parlament Europeu. El màxim òrgan representatiu dels ciutadans de la Unió Europeu. Parlaments i votacions en més de vint llengües, cadascuna d’elles amb la seva corresponent traducció simultània.
Doncs en aquest paratge ultraformal, resulta que la cabina de traducció al castellà ha de donar la nota, mostrant-se castissa com poques. Allí on tots els països tenen la seva cabina amb un indicador oficial amb l’idioma (grec, portuguès, etcètera) la cabina espanyola va arrencar el seu identificador i hi ha enganxat un parell de Din A4 d’aspecte més aviat lamentable. El motiu?
Resulta que a la cabina espanyola hi posava “castellano”, perquè l’idioma oficial de cada país a la Unió Europea és el que reconeix la Constitució del país. La constitució espanyola decreta el “castellano” com a llengua oficial, així que a la cabina de traducció espanyola hi posava castellano. Però aquesta nomenclatura no agrada a les espanyes, que consideren que el seu idioma és “espanyol”, sense arribar a comprendre que a Espanya s’hi parlen altres llengües amb identitat pròpia i diferenciada.
El canvi de “castellano” a “español” a la cabina hagués significat un borrall de burocràcia interminable, de manera que els espanyols van gratar fins a desenganxar l’identificatiu anterior i van fent amb aquestes fotocòpies tan lamentables. Un parell de DIN A4 que retraten a la perfecció com va el país.
