AMAGATS.Diumenge Societat Civil Catalana collia l’enèsim fracàs en el seu intent de mobilitzar el dependentisme. Algun dia s’estudiarà a fons com és possible que els contraris a la llibertat de Catalunya manifestin una capacitat tan nul·la de mobilització, essent com són un percentatge tan notable del país. Efectes de tenir un projecte de tot menys il·lusionant. De la Plaça Catalunya mig buida dels dos darrers anys han passat a Sant Jaume i el més probable és que aviat s’apleguin a Sant Felip Neri, la plaça bombardejada pel feixisme. Justament, la presència del feixisme a les seves mobilitzacions, aquesta sí, va ser ben visible davant la Generalitat. I, com de costum, la televisió pública catalana va optar per tornar a amagar la presència de simbologia franquista i el suport d’organitzacions nazis i feixistes. En honor a la veritat, una veritable llàstima.
CONSULTAR. En aquest bagul de sorpreses (i espereu-vos!) anomenat investidura espanyola, Pedro Sánchez, mort cada dimarts, dijous i dissabte i ressuscitat els altres dies de la setmana, s’ha empescat una consulta interna als militants socialistes sobre un possible pacte d’investidura, per al qual, de moment, ja ha rebut l’encàrrec reial. Són intents de darrera hora dels partits de la vella política bipartidista que es resisteixen a morir, engolits per les forces emergents. Entretant, les organitzacions de la nova política, sobretot Podemos, ofereixen programes i governs sense haver consultat ni una sola passa als seus famosos cercles. La ficció de la nova política feta des de baix escenificada amb tot escarni. Quines voltes que dóna la política espanyola per arribar sempre al mateix lloc.
CREMOR. Mal d’estómac, molt, àcid, han manifestat els accionistes de Freixenet davant la loquacitat reiterada del seu president, José Luis Bonet, fermíssim aliat de l’establishment en contra del procés. Evidentment, els sectors als quals serveix beuen coses bastant més bones i prou més cares que la marca de les bombolletes. Mentre les amenaces continuades sobre els efectes econòmics del procés són desmentides una i una altra vegada (aquesta setmana, per exemple, pel mateix cònsol dels Estats Units a Barcelona), una de les grans empreses, amb els grups Godó i Planeta, més posicionades en contra de la independència del país, ha hagut de fer front a una assemblea d’accionistes indignada pels seus fluixos resultats de negoci. I és que la incompetència acostuma a anar lligada amb la caspa.
CURIOSITAT. Dijous Carme Chacón acudeix a la TV pública catalana. Intenta vendre una mercaderia que put de manera terrible: una suposada reforma federal de la Constitució, de la qual no apunta gairebé res concret més enllà de principis buits. Un producte caducat des de l’”apoyaré” de Zapatero. Resulta entranyable la seva insistència en el fet que sí, que vol que els catalans votem, però només (amb perdó) allò que a ella li surti de les gònades. Una fugida endavant que només respon a la voluntat desesperada de guanyar temps abans que culminem el procés: és impossible que vulguin portar a votar a Catalunya una proposta de reforma constitucional avalada només pel PP, Ciudadanos i ells. Seria meravellós que ho fessin per demostrar una altra vegada que són minoria. Precisament per això mai endegaran de veritat la reforma constitucional de que parlen aquests dies.
DESCONNEXIÓ. Fidels al compromís contret amb la Declaració del 9-N, la majoria independentista al Parlament ha presentat al registre dins els trenta dies establerts des de la formació del Govern les tres lleis bàsiques per a la proclamació d’independència: les de transitorietat jurídica, hisenda i seguretat social. Ho ha fet amb intel·ligència per a no comprometre el personal de registre del Parlament, amb una terminologia paral·lela a l’emprada a la Declaració. Si el Constitucional perd els papers, podem trobar-nos ben aviat en el punt culminant de la repressió de l’estat. Paral·lelament, l’Audiència Nacional, hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, ha ordenat investigar l’Assemblea, l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis per impulsar l’aprovació de mocions de suport a la declaració als ajuntaments i ha decidit portar la xiulada contra el rei per la via penal. Tot sembla indicar que tenim la nova Espanya dels Comuns a tocar de dits.
DISCIPLINAR. Mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutjava les denúncies d’UPyD i Manos Limpias (!) contra els presidents Mas i Forcadell per la Declaració del 9-N de 2015, el Govern espanyol ha mogut peça de manera intel·ligent amb la previsible imputació de Francesc Homs, ara, en la causa relativa al procés participatiu del 9-N d’un any enrere. Desconfiats (tot i el recent canvi conservador en la presidència) dels ritmes i de la possible sentència o desestiment d’un tribunal a Catalunya, els poders de l’Estat han decidit que el procediment judicial sigui portat a recer al Tribunal Suprem, aprofitant que Homs és ara mateix diputat al Congreso. Una altra jugada en el front jurídic contra el procés, doncs, que manifesta, alhora, habilitat, però també una notable feblesa: una crònica incapacitat per a afrontar-lo políticament.
Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
