Víctor Català
Club Editor
Barcelona, 2015
416 pàgines
22,90 €
Caterina Albert, Víctor Català, serà sempre recordada com l'autora d'un dels grans clàssics de la literatura catalana. Efectivament, Solitud (1905) és una de les obres fonamentals de la nostra cultura. Ambientada a la muntanya empordanes del Montgrí, és en totes les seves facetes una obra rural, en què la natura hi juga un papel principal, amb personatges com la seva protagonista l'ermitana Mila, que no deixa de ser una persona senzilla i simple. Solitud és el punt culminant de una part de l'obra de Víctor català, potser la més important, conformada per narracions curtes, els drames rurals.
Caterina Albert, en mig de dilatats períodes de silenci creatiu, intentà altres llenguatges, altres fòrmules narratives, que tenen la seva obra destacada en Un film (3000 metres) que ara recupera Club Editor.
En el seu moment, Caterina Albert va ser criticada per la temàtica de les eves obres. Com assenyala Jordi Castellanos, aquest llibre “és la resposta a les acusacions rebudes del Noucentisme contra la seva literatura de 'drames rurals'”. Amb Un film (300 metres) Víctor Català vol fer una literatura moderna, d'aquí la referència cinematogràfica del títol, i el mateix desenvolupament de la novel·la, però no deixa de fer-ho a la manera del fulletí, no en va, l'obra es va publicar de manera fragmentada a la revista Catalana entre el 1918 i el 1921 (l'edició en format llibre es publicaria el 1926 a la Biblioteca Literària de l'Editorial Catalana). De manera també decidida, el llibre es situa de manera troncal a la ciutat de Barcelona, amb ramificacions inicials a Girona.
Un film (3000 metres) és la història de Nonat Ventura, que deixa l'hospici de Girona, a on va ser abnadonar tot just nèixer, per a iniciar la seva vida d'adult. Els seus orígens són una obsessió per a ell, i la recerca del pare serà el gran objectiu a què Nonat es dedicarà tota la vida. Té la sensació que els seus pares havien de ser persones benestants. Creu, en aquest sentit, que la vida li juga una mala passada condemnant-lo a una existència miserable i lluitarà contra el destí per a reparar aquesta fatalitat. Però com es demostra al llarg del llibre, és difícil lluitar-hi en contra: en Nonat serà víctima del seu propi drama.
Aviat Girona li queda petita i es trasllada a Barcelona. A la seva afició als refinaments aviat afegeix el descobriment de la seva habilitat per al furt. A partir d'aquí assistim a la narració de les habilitats delictives de Nonat Ventura, que munta la seva pròpia banda i es converteix en el lladre més famós i refinat de Barcelona, algú conegut, admirat i temut, anomenat Senyoret. En paral·lel a la vida de Nonat Ventura, per la novel·la desfilen un munt de personatges, en una narració que va fent curves i marrades de l'un a l'altre, d'un ambient a uns altres, per a confluir sempre en la trama principal. Són els ambients dels baixos fons i són també els salons de la Barcelona de la Belle Époque.
Perquè aquest és, efectivament i com recorda l'editora de Club Editor, Maria Bohigas, “la gran novel·la de Barcelona”. És una novel·la sobre la gent que va crear la ciutat, vinguts d'arreu; sobre la vida quotidiana a un menjador popular de treballadors i al Liceu; sobre la vida als tallers i les fàbriques i a les cases de la burgesia; sobre els que arrosseguen els peus per carrers foscos i els que es passegen en cotxe o a cavall per les Rambles. Sobre la Barcelona lluenta i la Barcelona dels baixos fons. Sobre la Barcelona en la què en Nonat viu i en la què vol viure.
Aquesta reedició es presenta com una gran oportunitat d'apropar-se a la figura de Caterina Albert-Víctor Català de manera poc habitual, en un llenguatge allunyat, efectivament, de les seves ambientacions rurals. L'edició manté, de manera encertada, el llenguatge original, prenormatiu. Això ens ajuda a copçar el ric llenguatge de l'autora i l'”autenticitat” del text, que s'hauria vist mediatitzat per una correcció amb criteris actuals.
Ara toca seure, en una nit tramuntanada, i gaudir d'aquesta bella i intensa narració, apassionant i meravellosa.
Ramon Moreno
