Elena Ferrante
Traducció de Marta Hernández Pibernat
Edicions La Campana
Barcelona, 2015
512 pàgines
24,90 €
Es preguntava Didier Jacob a les pàgines literàries Bibliobs, de la revista francesa Le Nouvel Observateur, qui era Elena Ferrante, “un dels més fascinants enigmes literaris”. I és que Ferrante, com diu Jacob va entrar en la “clandestinitat literària” tot just publicada la seva primera novel·la l'any 1992 , L'amore molesto. D'ençà només li és coneguda una única entrevista i no podem posar cara al seu nom. Però, tot i i que al món literari li agraden aquests enigmes identitaris, diu Elena Ferrante que “els llibres no necessiten per res els autors, un cop estan escrits”.
I és que, efectivament, Elena Ferrante s'ha convertit en un dels fenòmens literaris (dic literaris) dels darrers temps a nivell internacional . La seva tetralogia que s'inicia amb L'amiga genial ha estat extremadament ben acollida tant per la crítica literària com pels lectors (amb quatre edicions del primer volum en català) , tant al món anglosaxó com a la sempre exigent França. En català ens arriben els seus llibres de la mà (encertada com en tants altres casos) de La Campana: L'amiga genial, Història del meu cognom, Història de qui fuig i de qui es queda i Història de la nena perduda. De moment a Catalunya s'han publicat el primer volum i, tot just aquests dies, el segon.
Lina i Lenú
L'amiga genial, és, doncs, el primer volum de la saga que relata l'amistat entre dues dones al llarg dels anys. Aquest primer llibre se centra en els anys d'infantesa i adolescència de la Lina (Raffaella Cerullo) i la Lenú (Elena Greco), en una barriada de Nàpols a partir dels anys 50 del segle passat. La Lila és l'amiga més brillant, més capacitada a l'escola, fet que crea un punt d'admiració incondicional a la Lenú, que, per contra, lluita amb esforç i tenacitat per a mantenir els seus estudis. La dura vida al barri i les exigències familiars faran, però, que la Lila hagi de deixar els estudis, que es preveien brillants, per a posar-se a treballar i iniciar la vida adulta.
La relació d'amistat pren també forma d'interdependència emocional, de rivalitat en els estudis i la vida, de servitud i sacrifici mutu… La Lenú i la Lila són en el fons diverses cares de la mateixa personalitat, complementàries entre elles.
Els sentiment entre les dues nenes primer i joves després, van i venen, s'influeixen l'una a l'altra, tenen sentiments bons i dolents que les fa mantenir una amistat intensa i autèntica. La narració de la Lenú no amaga aquests sentiments, ni els dissimula, ans el contrari, ens els mostra com una tendra pantalla que les salvaguarda de la duresa de la vida que porten i a la que estan abocades cara al futur.
El barri
I és que, envoltant la relació d'amistat que es va creant dia a dia entre les protagonistes hi ha el barri, la seva gent, la vida quotidiana de les famílies respectives i dels amics, coneguts i saludats, amb les seves xafarderies, les seves ostentacions, les mitges veritats i mitges mentides, els odis i també les relacions solidàries i fraternals d'uns carrers, delimitats per les vies del tren (però que es van esvaint amb l'edat, quan traspassen algunes fronteres i descobreixen la vida que hi ha més enllà), on la misèria hi ha fet parada. I és que tot i que s'ha fet especial atenció a la relació entre les dues noies, cal fer esment també a la descripció de la vida al barri, la vida quotidiana i de les persones que hi viuen, de la seva personalitat. La colla d'amics, els rols de mascle protector dels noi; el paper esperat de les noies, tradicional, de submissió i destinades únicament a convertir-se en el que són les seves mares; el paper dels pares, inopinable i inqüestionable; el paper que hi juguen els petits negocis o l'educació…. Tot plegat conforma aquesta petita Nàpols de la que en són presoners, conscients, però de la que tampoc no volen sortir, perquè és el seu món.
Es podria dir que és aquest un relat certament addictiu. Un cop iniciada la lectura anem passant pàgines amb la mateixa passió lectora que, intuïm, l'autora ha posat en cada paraula escrita. L'amiga genial és una història encisadora, tendre i sensible, propera i bella. La recerca de la identitat de l'autora no pot allunyar-nos de la paraula escrita, que és allò veritablement important.
Ramon Moreno
