Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

[Ressenya] CORTE PERFECTO

Alan Carter   Traducció de Maria Rosa Garcia Solé   Yulca Editorial Barcelona, 2015 432 pàgines 22,95 €   Els bons degustadors de novel·la negra de ben segur que faran […]

Redacció
Redacció 03/05/2016

Alan Carter

 

Traducció de Maria Rosa Garcia Solé

 

Yulca Editorial

Barcelona, 2015

432 pàgines

22,95 €

 

Els bons degustadors de novel·la negra de ben segur que faran espai a les seves biblioteques per al subinspector Cato Kwong, protagonista de la sèrie de l'escriptor anglès amb base a Austràlia Alan Carter. I és que a mida que avança la lectura d'aquesta novel·la, hom sap que farà les paus amb un gènere (el negre) que ha anat ampliant les fronteres fins a fer-lo pràcticament poc reconeixible amb tanta peripècia policíaca banal i previsible amb què ens bombardegen darrerament de nord enllà. Un nou èxit, doncs, de l'editorial barcelonina Yulca, en la seva col·lecció Nievi, dedicada a la cosa negra.

 

L'anglès establert a Austràlia Alan Carter va rebre els millors elogis amb la publicació de la seva primera novel·la, Prime Cut, l'any 2011: “un prometedor nou talent de la novel·la criminal australiana” deia l'Australian Book Review; “debut contundent” anunciava des d'Alemanya, on el llibre ha tingut bon succés, el prestigiós Frankfurter Allgemeine.

 

I és que la lectura d'aquest Corte perfecto ha sorprès. Acostumats a la banalització de la cosa negra amb mediocres novel·letes mancades de caràcter i sobrades de pàgines per a benefici de l'editor que la factura a tant el pes, aquesta primera entrega de la sèrie protagonitzada per Cato Kwong es llegeix de manera apassionada i remet als clàssics del gènere. Estem, evidentment, davant d'una novel·la criminal, però en el sentit dels polars francesos, la cosa va més enllà del crims (o crims diversos): hi trobem elements de crítica social, de radiografia poc condescendent d'un món que es presenta com a idíl·lic, però que es construeix sobre estructures febles, mirant de cara a la galeria.

 

Philip “Cato” Kwong, subinspector

 

El subinspector Philip Kwong va ser promocionat en el seu moment com a un element d'integració a la policia australiana: moderna, integradora, de funcionament perfecte. Però després d'involucrar-se en un cas de corrupció va ser desterrat i esborrat, literalment, del pòster meravellós que havia protagonitzat. Va ser culpable i boc expiatori alhora.

 

Temps més tard, com a agent de la policia rural, els seus serveis són requerits, sense gaire entusiasme per a estudiar el cas d'un cadàver que aparentment ha estat devorat pels taurons, al petit poble miner de Hopetoun, al sud de Perth. La cosa, però es complica: noves víctimes, explotació laboral gairebé tocant l'esclavitud, màfies, cabdills de baixa estofa, corrupció, violència, …. I un viatge al passat, a Anglaterra, en el què uns crims no resolts acabaran convergint sota el sol de les antípodes. Al voltant de Cato es mouen diferents cercles que acabaran convergint i que ens ofereixen una radiografia d'una realitat situada, efectivament, a Austràlia però que no deixa de ser una al·legoria de la societat global neoliberal en la què vivim. Alan Carter ens fa gaudir de l'entorn paradisíac on situa l'acció, a les costes australianes, però ben bé podria ser qualsevol entorn en el que el lector es mogui.

 

Carter ens narra amb precisió i detall el seguit d'esdeveniments en 11 dies intensos, explicats al detall, hora a hora. El lector té la sensació d'estar contemplant a peu de carrer els fets, que es plantegen amb una dosi de realisme que els fa propers, allunyats d'estereotips heroics, tant pel que fa a la trama principal com a les relacions humanes entre els personatges.

 

Evidentment Cato Kwong és un personatge de novel·la negra americana. De vida poc ordenada, amb un futur que es preveia brillant i que va esdevenir un infern, s'agafa al cas que té al davant amb la voluntat que esdevingui el purgatori que l'ha de retornar a la vida normal. El mateix passa amb la seva companya, amb la que va compartir relació i ara amistat. La majoria dels personatges tenen aquest component dur i desil·lusionat, sotmesos a una rutina previsible i amb poques perspectives. Un món clarament de mascles, de treball dur i barres de bar.

 

Corte perfecto és una novel·la descarnada i absorbent i de lectura apassionada.

 

Esperem amb delit la continuació de la saga.

 

Ramon Moreno