Ahir a la tarda es va conèixer la notícia de la mort de Julia García-Valdecasas, exdelegada del Govern espanyol a Catalunya durant la presidència d’Aznar. Mitjans de comunicació i companys de partit van fer ahir repàs de la trajectòria política de Garcia-Valdecasas.
Julia García-Valdecasas serà recordada per la contundència en les càrregues policials, que van acabar provocant la titulació de ‘persona non grata’ de la UAB a Aznar i a la pròpia García-Valdecasas. I no ho diem només nosaltres, el propi diari El Mundo, feia repàs a la carrera de Valdecasas quan va abandonar el càrrec assegurant que ‘les càrregues policials en la manifestació antiglobalització de juny de 2001 -50 ferits- i les que van patir els estudiants de la Universitat Autònoma coincidint amb la visita d’Aznar, quedaran en la infausta memòria dels joves d’estètica okupa i independentista per a qui Valdecasas és la viva imatge de la repressió’.
Com s’explica en aquest article de Racó Català, aquells esdeveniments van quedar plasmats al llibre d’Edicions El Jonc “Tornen els grisos“. Però es tractava només de la punta de l’iceberg de la mà de Valdecasas al capdavant de les forces de seguretat espanyoles al Principat. A principis de l’actual dècada van tenir lloc nombroses manifestacions antiglobalització i també contra la guerra a l’Iraq. La majoria d’elles van acabar amb aldarulls, que posteriorment es va demostrar que els havien provocat precisament infiltrats de la mateixa Brigada Provicinal d’Informació de la Policia espanyola a les ordres de Valdecasas.
En aquest sentit, El Mundo recordava que el seu pare, Francisco García-Valdecasas Santamaría, ‘sent rector de la Universitat de Barcelona no va dubtar en aplicar mà dura per reprimir les mobilitzacions estudiantils en ple franquisme’. El mateix diari descobreix altres connexions familiars de Valdecasas, així el seu marit és cosí de Josep Maria Trias de Bes, cap de llista del Partit Popular en una de les ‘successives operacions catalanistes ideades des del carrer Gènova per rellançar el partit a Catalunya’. A més, afegeixen que ‘el seu germà és el ginecòleg de la Infanta i una de les seves germanes ocupa (2003) un alt càrrec a la Generalitat -la mateixa germana que fa anys va flirtejar amb Artur Mas-‘.
Recorden que era seguidora de l’Espanyol i que ‘va arribar a ser vicepresidenta del RCD Espanyol en l’època de Julio Prado’.
Finalment, com a última dada en importància, expliquen que ‘va arribar a la delegació sense gairebé parlar una paraula en català’ i com a ‘anècdota’ expliquen que van haver-li d’escriure el discurs de presa de possessió amb transcripció fonètica per saber la pronunciació correcta de cada paraula.
És de justícia recordar les persones que ens deixen per allò que han fet. Per allò bo, però també per allò dolent…
