Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Rebutjada una iniciativa del PP que reclama la inhabilitació dels alcaldes que no pengin la bandera espanyola

El Ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts una proposició no de Llei del PP que instava l’executiu a iniciar les modificacions legals pertinents per introduir a la Llei de banderes i al Codi Penal una sanció d’inhabilitació per als càrrecs públics que es neguin a penjar als seus ajuntaments l’ensenya espanyola. La diputada del PP Ana Tormes ha acusat l’executiu socialista de ser ‘incapaç’ de fer complir la legislació vigent i ha denunciat que existeixen ‘desenes d’ajuntaments’ a Catalunya i a Euskadi governats pel Partit Socialista en què ‘s’incompleix la llei sense que el govern espanyol faci res’.

Redacció
Redacció 31/10/2007

La resta de formacions han acusat els populars de buscar la confrontació en els símbols per motius estrictament electoralistes, i els ha recordat que la imposició de la bandera tan sols produeix reaccions adverses.
Torme ha defensat la proposició no de llei dels populars, que s’emmarca en la guerra dels símbols que impulsen en aquest últim tram de la legislatura, assegurant que, en no fer complir la Llei de banderes, l’executiu socialista ‘ataca els drets dels espanyols’ i posa en entredit un dels consensos bàsics de la transició.

La bandera –ha dit- és un ‘element integrador’ que ‘representa el marc de convivència democràtica’ i simbolitza també els drets i llibertats’, i per tant, ‘quan està absent, significa que els drets i les llibertats també estan absents’.

Segons la diputada popular, l’executiu socialista hauria de pensar ‘en els drets i llibertats de tots els demòcrates espanyols’ i ‘recuperar la decència democràtica en les poques setmanes que els queden al govern’.
Una postura que no comparteixen la resta de formacions parlamentàries que, una darrere l’altra, han recordat al PP que els símbols han de ser elements d’integració voluntària i, quan s’imposen, només esdevenen eines de divisió.

El coordinador d’IU, Gaspar Llamazares, ha ridiculitzat el ‘duel de patriotes’ que el PP pretén propulsar i ha condemnat una iniciativa ‘vol imposar els símbols mitjançant el Codi Penal’. Llamazares, que ha recordat que el PP ‘no va fer res’ respecte aquesta qüestió en els vuit anys en què va governar, ha recordat als populars que ‘els símbols són llocs de trobada, i no poden ser utilitzats com a arma sense deixar de ser comuns’.

Així ho ha apuntat també el diputat del PNB Emilio Olabarría, que ha acusat els populars d’utilitzar la legalitat ‘a la carta’ i ha recordat que no hi ha cap jurisprudència que estableixi la inhabilitació dels càrrecs per ultratge a la bandera. Olabarría i ha lamentat que el PP intenti utilitzar les ‘essències pàtries’ per intentar captar el vot nacionalista espanyol.

La diputada d’ERC Laia Cañigueral també ha acusat el PP d’intentar construir una ‘democràcia a mesura’ en què, per absència de la bandera espanyola a l’Ajuntament, una part de la població quedi sense representació institucional que han escollit democràticament.

Cañigueral ha advertit el PP que amb aquesta actitud demostra qui són els ‘nacionalistes radicals’ que ‘intenten imposar la seva forma de vida’ i que ‘l’única forma que tenim els catalans de poder viure amb llibertat és tenint un estat propi’. ‘Segueixin així –ha dit- perquè amb cada volta de rosca creen centenars d’independentistes’.

Des de CiU el diputat Jordi Xuclà ha assegurat que el PP demostra d’aquesta manera el seu caràcter ‘nacionalista’ proposant una modificació impossible a dos mesos vista de la fi de la legislatura que no van impulsar en els vuit anys en què va governar. ‘CiU –ha dit- està d’acord amb el marc legal espanyol i està convençut que el PP s’equivoca portant el debat parlamentari a aquest camp’.

Una de les intervencions més destacades ha estat la del diputat del PSOE Ramon Jáuregui, que ha recordat que les banderes i els símbols ‘es respecten per adhesió, i no per sanció penal’, i que els símbols són quelcom amb què ‘cal convèncer, no vèncer’.