El portaveu parlamentari republicà ha destacat ‘l’èxit de participació’ en el procés d’elaboració de la ponència i ha assegurat que ‘només’ quedaran vives per al debat 22 esmenes, un 4,8% del total, ja que se n’han inclòs a la ponència 436 del total de 458. També s’hauran de debatre, però, les esmenes a la totalitat presentades per Reagrupament.cat i per un militant de l’Eixample de Barcelona, així com les esmenes de tipus més polític d’Esquerra Independentista.
Ridao ha dit esperar que de la Conferència Nacional en surti un ‘partit més fort’ i ha remarcat que la ponència que defensarà ‘ja no és la de la direcció’, sinó ‘la de la majoria del partit’. En aquest sentit, ha celebrat les aportacions que han permès que hi hagi hagut ‘millores i enriquiments’ en un text que ha passat d’onze pàgines a dinou.
Fent balanç de les esmenes presentades, també pels crítics, el dirigent republicà ha assegurat que ‘les diferències més notables són en quant a ritme, calendari, celeritat i preses en aconseguir un mateix objectiu’, perquè ‘ningú no qüestiona l’horitzó de poder celebrar un referèndum d’autodeterminació i tenir un estat propi, probablement el 2014’. A més, ha afegit que ‘en cap cas s’ha qüestionat els tres eixos bàsics’ de la ponència, és a dir, ‘superar la via autonomista, treballar per aconseguir un estat propi i obtenir la majoria social necessària per guanyar el referèndun’; treballar ‘des del Govern fer molta feina, que passa per erigir estructures d’estat i consolidar espais de sobirania’ i que cal ‘complicitat amb la societat per exercir el dret a decidir amb condicions’.
Les ‘línies vermelles’ de la direcció
Ridao també ha explicat que la direcció va traçar algunes ‘línies vermelles’ que no es podien traspassar. De fet, en aquests punts sí hi ha clares diferències de criteri entre els crítics i la direcció, tot i que Ridao ha remarcat que alguns d’aquests aspectes s’han de circumscriure en el proper congrés del partit, i no en la Conferència Nacional. És el cas del fet que els líders del partit no formin part del Govern.
Una altra ‘línia vermella’ és la reformulació del pacte d’Entesa que demanen els crítics i que la direcció no accepta, o bé evitar prioritar de cara al futur l’eix nacional per sobre del social. ‘Són les úniques diferències que subsisteixen’, ha dit Ridao.
El portaveu parlamentari republicà i futur candidat a les eleccions a les Corts espanyoles ha explicat algunes de les incorporacions que s’han fet al text com aportacions dels corrents crítics. Així, ha assegurat que es fa una anàlisi ‘amb més intensitat, més autocrítica’ de la gestió del final del procés estatutari per part d’ERC. ‘ERC no va veure a temps que el pacte Mas-Zapatero era de ferro’, ha dit.
Una altra incorporació és impulsar ‘immediatament’ l’aprovació d’una llei de consultes populars, així com que la propera candidatura d’ERC a les eleccions generals incorpori ‘representants’ del ‘moviment sobiranista i de les plataformes i entitats que han sorgit posteriorment, amb l’objectiu de reforçar el caràcter obert del partit i trencar la inèrcia partidista davant l’opinió pública’.
11 de setembre del 2014 com a ‘probable horitzó’
Però un dels punts més destacats de la ponència és la proposta de celebració d’una consulta popular l’11 de setembre del 2014. Per això, el text aposta per ‘iniciar un procés d’obertura a la societat i amb l’objectiu d’aconseguir màxims històrics d’afiliació de nous militants al partit’. Tot i això, també s’afegeix que ‘no es tracta de posar data a la independència, sinó de fixar un probable horitzó en el que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur democràticament’ i que la data actuï ‘com a estímul per tal que en dues legislatures es preparin les condicions per aconseguir la majoria social que faci possible que Catalunya esdevingui un estat propi’.
Entre d’altres punts també s’inclou l’impuls d’una nova llei de política lingüística i de valors republicans. Ridao també ha destacat les referències als Països Catalans, tot dient que ERC ‘ha d’impulsar de forma simultània el dret a decidir a tots els territoris’, tot i que tinguin diferents ‘ritmes’.
