Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Per la FOLC l’educació en català vertebra el país i fomenta la integració

El vocal de la Federació d’Orgnitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i president de Federació Escola Valenciana, Diego Gómez, ha defensat que el català ha de ser l’element que serveixi per vertebrar tots els territoris on es parla, ‘com un mercat comú’. Així mateix ha apostat perquè la llengua catalana serveixi com a element ‘integrador’ per a la població nouvinguda, que representa més d’un 10% del total d’alumnes que estudien en les escoles catalanes. Gómez també ha defensat la necessitat de la dinamització d’aquest mercat ‘que es troba dividit entre diversos estats i, dins l’estat, en diverses unitats administratives’. Així, ha apostat perquè tots els territoris que formen aquest ‘mercat’ segueixin estratègies de treball comunes, així també en l’àmbit de l’ensenyament.

Redacció
Redacció 14/01/2008

Es per això que la FOLC va celebrar el novembre de 2006 la ‘Jornada sobre el mercat cultural en Català. El món de l’ensenyament’. Entre les conclusions que es van prendre i que es recullen en el llibre que porta el mateix nom es fa esment a la importància de l’ensenyament en català –tema sobre el qual es va centrar la jornada-. La publicació recull la importància de la formació del professorat ‘que ha d’anar encaminat a fomentar el sentiment de pertinença a una mateixa comunitat lingüística, històrica i cultural’. Un altre aspecte en el que la FOLC hi veu una necessitat immediata és el de la ‘integració’ de la població nouvinguda ja que asseguren que entre el 10 i el 15% dels estudiants són nouvinguts. Així, des de la FOLC defensen que el català sigui la llengua de cohesió social entre els alumnes de les escoles dels diferents territoris.

També veuen la necessitat d’impulsar noves tecnologies en català a l’escola per projectar la llengua al món i, a la vegada, demanen la creació d’un organisme comú que estableixi criteris de regulació en publicacions de llibres de text per a les escoles en tot el territori de parla catalana. En aquest sentit, reclamen un major esforç comú per part de les editorials.

Des de la FOLC aposten perquè el català sigui la llengua que vehiculi l’aprenentatge dels nois a l’escola. Però amb això no n’hi ha prou, segons la Federació, ja que ‘s’han de projectar estratègies que vagin més enllà i que afectin també l’àmbit social’, ha dit Gómez. En aquest sentit, la FOLC està treballant en la 2a Jornada sobre el mercat cultural en Català que se centrarà, en aquest cas, en els mitjans de comunicació.

La FOLC defensa que els mitjans comunicació han de jugar una tasca important en l’educació dels joves. Tot i això, reconeixen que la majoria dels mitjans de comunicació en català són una minoria quant a presència en els diferents estats on es parla el català i que, a la vegada, estan ‘minoritzats’ quant a continguts i projectes de construcció nacional.

Gómez ha denunciat que molts mitjans en llengua catalana reben ‘atacs sistemàtics’ com seria el cas del tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. Tot i aquesta situació, els membres de la FOLC es mostren optimistes i aposten per seguir treballant per la unitat i per defensar la identitat pròpia i per reivindicar el treball conjunt de les entitats de tot el territori de parla catalana.

‘Discriminació’ del català a la Franja de ponent

El vicepresident de la FOLC i secretari general de la Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP), Guillem Chacon, ha denunciat la situació que viu el català en aquest territori d’administració aragonesa. Entre altres aspectes, critica la manca de reconeixement oficial de la llengua catalana ja que el recentment aprovat estatut d’Aragó ‘no reconeix la parla catalana en els territoris on aquesta s’usa habitualment’, o en l’ensenyament ‘on no es respecten els drets dels nens a estudiar en aquesta llengua’.

Chacon també ha aprofitat per criticar les ‘contradiccions’ del govern de Marcelino Iglesias. Un exemple d’això seria el projecte del macrocomplex d’oci als Monegres, sota el nom de Gran Scala, que compta amb el vist-i-plau del govern d’Aragó. Des de la ICFP es critica que el govern d’Aragó, per una banda, ‘a l’Expo de Saragossa 2008 parlen de la gestió de l’aigua però, a la vegada, participa d’un complex de grans dimensions als Monegres on no n’hi ha, d’aigua’, ha dit Chacon. Així mateix, rebutja que en l’Expo 2008 es diferenciï entre la llengua catalana i la valenciana. La ICFP és una de les entitats que formen part de la FOLC.

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) agrupa una seixantena d’entitats d’arreu dels territoris de parla catalana que treballen per la defensa de la llengua i cultura catalanes. Entre els seus objectius destaquen la coordinació entre les entitats que formen la federació, l’extensió de l’ús social de la llengua catalana, la defensa de la unitat de la llengua i la vertebració dels territoris de parla catalana a través de la llengua que els uneix.

Aquesta federació d’entitats s’ha reunit aquest dissabte a Mequinensa per preparar accions futures i per presentar la publicació ‘Jornada sobre el mercat cultural en Català. El món de l’ensenyament’, que recull les ponències que es van dur a terme en el marc d’aquell esdeveniment que va tenir lloc el novembre de 2006 i les conclusions finals a què van arribar els seus participants.