Maragall continua el seu article afirmant que ‘la Constitució segueix sense reconèixer l’existència de nacionalitats històriques i critica el fet que encara no se sàpiga si el Constitucional modificarà o no l’Estatut de Catalunya ‘com si ens volguessin dir primer voteu que després a Madrid ja decidirem’, diu.
Critica la manca de propostes pel que fa a les infraestructures i explica que cap dels partits que es presenten reclama el restabliment de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’expresident també es refereix a la reforma educativa liderada pel seu germà, Ernest Maragall, i diu que ‘topa amb l’oposició dels mestres i no sé si dels pares’.
En el seu article Pasqual Maragall fa un repàs dels temes que més preocupen als catalans i parla de les llistes d’espera a la sanitat, la descoordinació en seguretat ciutadana ‘amb quatre policies diferents. ‘Millor no entrar en detalls’, diu. També parla dels germans Nadal, de qui diu que continuen contra ‘viento y marea’ desdoblant carreteres.
En el seu article Maragall es referix al Partit Català d’Europa i assegura que els partits catalans actuals no es prenen gaire seriosament Europa i assegura que falta un ‘projecte alhora catalanista i europeista que s’anunciï a les eleccions de març i es consagri definitivament a les europees de l’any que ve’.
Des del seu Partit Català d’Europa, Maragall demana el vot en blanc. Maragall ho argumenta dient que ara mateix no tenen encara ‘els mitjans suficients per fer una proposta articulada, només una pila d’amics amb les idees clares’. Maragall diu ja al final del seu article que ‘no hi ha pitjor menyspreu de la democràcia que l’abstenció’. ‘El creixement del vot en blanc és la millor preparació per al futur que volem. Per tant s’ha de votar en blanc’, diu.
