En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Nadal no s’ha postulat però tampoc ha rebutjat situar-se en primera línia de la cursa successòria per tal d’aconseguir que el PSC sigui un partit ‘central, que agrupi, un partit de govern’. Ha admès que en aquests moments al PSC no només ‘no hi sobra ningú’ sinó que a més ‘hi falta molta gent que ha perdut el camí’. ‘Tinc 62 anys, estic ja en una fase avançada de la meva vida, porto 32 anys de vida activa en la política… per tant, voler voler no vull res. Ara, estic disposat a tot, també. Què vol dir això? Que de la mateixa manera que el dia que el president Montilla en l’executiva va dir ‘em sembla que si en Quim Nadal i en Miquel Iceta es fan càrrec del grup parlamentari farem el que hauríem de fer’ jo vaig dir ‘accepto’, doncs estic disposat a tot’, ha explicat.
Quant a les veus dins del propi partit que aprofiten els moviments interns per tornar a reivindicar el grup propi al Congrés espanyol, Nadal ha volgut minimitzar-les preguntant-se ‘qui tenen al darrere’ i demanant que aquesta qüestió no centri el congrés del partit. Joaquim Nadal ha defugit explicitar públicament quin és el seu posicionament respecte el grup propi tot i que s’hi ha mostrat més aviat contrari. Nadal s’ha limitat a afirmar que vol que ‘el PSC quan convingui tingui veu pròpia a Madrid’ i ha explicat que en alguna ocasió els 25 diputats del PSC al Congrés han amenaçat de votar en contra de l’opinió del PSOE si no s’esmenaven alguns detalls. ‘Es va fer, i amb això n’hi ha prou’, ha conclòs.
