Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

Montilla reclama a Zapatero “respostes clares” als problemes de Catalunya per evitar un “allunyament irreversible”

El president de la Generalitat, José Montilla, considera que els problemes que pateix Catalunya, dels quals ha destacat el recurs de l’Estatut al Tribunal Constitucional, les infraestructures i les obres del TGV i els atacs anticatalans, necessiten una resposta política ‘clara, sòlida i convincent’. La situació de Catalunya, segons Montilla, ‘no admet respostes en clau de campanya electoral’. El president creu que si els propòsits de la Generalitat i de les institucions de l’estat no coincideixen es podria produir un ‘allunyament de Catalunya que podria arribar a ser irreversible’. Montilla ha fet aquestes declaracions aquest matí durant un esmorzar informatiu a l’hotel Ritz de Madrid.

Redacció
Redacció 07/11/2007

En el discurs que ha pronunciat Montilla en l’esmorzar informatiu d’aquest dimecres a Madrid ha repassat tots els problemes que preocupen a Catalunya, com el recurs de l’Estatut al Tribunal Constitucional, la situació de les infraestructures, o la llengua i la cultura catalana.

Sobre el desenvolupament de l’Estatut, Montilla creu que ha de ‘seguir uns passos i uns ritmes’ que es compliran. ‘No pretenem que es faci en un any el que probablement precisi més d’una legislatura. Tot i així ha avisat que la Generalitat no serà en cap moment ‘negligent’ pel que fa a les seves obligacions, ni consentirà ‘dilacions injustificades’.

Sobre el funcionament de les tres comissions entre l’estat i la Generalitat que estableix l’Estatut i que s’han creat -Comissió Bilateral, Comissió Mixta per Afers Econòmics i Fiscals i la Comissió d’Infraestrucutres- Montilla creu que tenen una ‘correcta velocitat de creuer’ que poden fer-lo afirmar que ‘s’ha entrat en una fase de negociació permanent, avalada pels progressos aconseguits’. Tot això sobre la base d’una ‘voluntat reciproca d’enteniment i de lleialtat entre la Generalitat i el govern d’Espanya’.

Sobre el desenvolupament de l’Estatut, Montilla avisa que ‘s’equivoquen aquells que pretenguin convertir la necessària negociació pel desenvolupament de l’Estatut amb un enfrontament en el que hi hagi d’haver perdedors i guanyadors’.

Montilla no ha amagat la seva preocupació sobre l’estat del Tribunal Constitucional que haurà de decidir sobre l’Estatut. L’alt tribunal ha d’estar en les ‘millors condicions possibles’ per garantir la seva feina; ‘és evident que avui aquestes condicions s’han deteriorat greument’. Davant d’aquest fet Montilla creu que s’ha de continuar defensat ‘les nostres raons amb arguments jurídics i utilitzar tots els mecanismes que preveu l’estat de Dret del que som ferms defensors’.

Una altra de les preocupacions de Montilla és el creixent estat d’ànim que ha definit com ”cabreig’, recel, escepticisme, pessimisme, que alimenten la desafecció i allunyament de la ciutadania respecte a la política. Un estat d’ànim que té bases reals, molt reals’.

Respostes al desànim

Davant aquest ànim de la ciutadania de Catalunya Montilla creu ‘és exigible i necessària una resposta política clara, sòlida i que, a més a més, sigui convincent’. Per Montilla, no val una resposta ‘conjuntural confiant amb el ‘ja escamparà”. ‘La situació de Catalunya no admet respostes en clau de campanya electoral. Ni frases enginyoses pensant en els titulars dels mitjans’, ha dit.

La intenció de la Generalitat no és aquesta, i com a solució no pensa ‘alterar ni una mica la norma de conducta que va imposar a l’inici del mandat’ que consta de quatre claus. La primera ‘assegurar l’estabilitat política, desenvolupar l’Estatut, executar metòdicament el programa de govern acordat amb les forces polítiques’ i per últim ‘treballar estretament amb la societat catalana per assentar les bases solides del futur de Catalunya’.

Per Montilla, han de ser aquests mateixos propòsits els de les institucions de l’estat si ‘volen evitar un allunyament de Catalunya que podria arribar a ser irreversible’. ‘Crec que la primera prova de lleialtat institucional és advertir de les greus conseqüències politiques a mig i llarg termini d’una desafecció emocional de Catalunya cap a Espanya i les institucions comunes’.