La retallada de l’Estatut ha estat la gota que ha fet vessar el got per alguns militants de UDC que han demanat als caps del partit que apostin decididament per la independència de Catalunya. Els afiliats a la formació demanen la convocatòria d’una Conferència Nacional Extraordinària per debatre a fons quina ha de ser la postura del partit a partir d’ara, quan hi ha una ‘incompatibilitat i impossible convivència entre una Espanya de matriu castellana, intolerant i egoista, i una Catalunya oberta al món, que s’ofega i no pot créixer en el marc jurídic i polític on se la reclou’.
Carreró sense sortida
Els militants del partit creuen que no hi ha marxa enrere en les relacions entre Catalunya i Espanya i que s’està en ‘un carreró sense sortida’. Per aquest motiu, diuen, s’ha d’enviar un missatge que sumi, i que sigui ‘realista i valent’, alhora que demanen que s’escoltin els seus requeriments ja que ‘no seria creïble la crítica a l’Estat i el Tribunal Constitucional per no escoltar al poble de Catalunya i al mateix temps prescindir dins d’UCD d’escoltar el que pensa la seva militància’.
Els responsables del manifest han fet una crida a que tots els militants de la formació es sumin a les peticions, i en especial als que comparteixen el mateix ideal de ‘defensa d’una Catalunya independent’.
Esperit d’Unió
El manifest recorda també les postures a favor de la independència que s’han anat realitzant al llarg de la història d’Unió. D’aquesta manera s’exposa el manifest fundacional d’UDC, que advocava per ‘la reconeixença de la personalitat nacional de Catalunya, en una autonomia plena i absoluta, dins d´una Confederació Ibèrica lliurement pactada’, alhora que també es remunta a les ponències dels anys 1932, 1963 o 1996 on es defensa ‘la sobirania de Catalunya i l’estat plurinacional’.
En el manifest recorda les posicions doctrinals d’UDC, que s’inicien amb unes aspiracions confederals i que evolucionen fins a la reivindicació de la independència. Els militants impulsors del manifest adverteixen de la frustració de molta gent pel que fa a les relacions amb Espanya, i és en aquesta línia que defensen la fixació d’un nou full de ruta que assumeixi el compromís d’impulsar la propera legislatura un referèndum per preguntar al poble de Catalunya si desitja la constitució d’un estat propi dins del marc de la Unió Europea.
