Si Hereu i companyia no s’encomanen a la crisi per incomplir la seva paraula, les quatre columnes de Puig i Cadafalch que coronaven Montjuïc hauran d’estar alçades novament abans d’acabar el 2009. Les columnes, que representen la senyera, seran restituides darrera la font màgica i comptaran amb les dimensions originals, de 20 metres d’alçada cadascuna. D’aquesta manera i gràcies a la pressió del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, abans d’acabar l’any el perfil de Montjuïc tornarà a comptar amb aquest important representació simbòlica de la senyera, enderrocada pel general Primo de Rivera ara fa 80 anys.
Però les quatre columnes de Montjuïc no són l’única representació gegantina de la senyera censurada a Barcelona. Tal com explicava el diari AVUI aquest diumenge, durant la gestació de la reforma urbanística que va acompanyar els Jocs Olímpics de 1992 l’arquitecte Oriol Bohigas va planejar alçar no dos gratacels a la Vila Olímpica sinó quatre, de manera que el perfil de la capital catalana quedés immortalitzat des de llavors per quatre torres gegantines que simbolitzarien les quatre barres.
La proposta no va agradar gens ni mica a les instàncies espanyoles, i l’Estat només va permetre alçar-ne dues -curiosament, el mateix nombre de barres que té la rojigualda- al·legant que tanta edificació atemptava contra el pla de costes, un reglament que va ignorar-se completament a l’hora de construir l’Hotel Vela.
Potser ja és tard per alçar els dos gratacels que, amb l’Hotel Arts i la torre Mapfre, completarien la senyera, però en qualsevol cas és necessari recordar que l’Estat espanyol, com ha fet sempre i com ara intenta a Arenys, va encarregar-se de desfer-nos el somni d’una Barcelona de perfil quatribarrat.
