Així, el líder convergent aposta per la ‘coordinació’ entre BNG, PNB i CiU, és a dir, les forces que integren Galeuscat, per negociar amb el partit de torn que busqui suports per governar a l’estat espanyol i defensar d’aquesta manera els interessos de cada nació, ‘la basca, la gallega i la catalana, dissenyant ‘estratègies conjuntes i sumant esforços’, ha indicat.
Artur Mas també ha alertat sobre la possibilitat que en un futur les dues forces majoritàries espanyoles, el PP i el PSOE, s’aliïn per tal de reformar la constitució. ‘Si un dia la toquen de veritat, la tocaran en el títol sobre l’estructura de l’estat’, ha dit Mas, ‘la qual cosa no aniria bé ni a Galícia, ni a Euskadi ni a Catalunya.
El líder convergent ha apostat per parlar ‘sense cap mena de complexos’ amb l’estat espanyol sobre les ‘nacions’ que l’integren, i tot i que ha considerat que ‘Espanya encara no ha assumit el seu caràcter d’estat plurinacional’ ha dit que Catalunya seguirà lluitant en una ‘batalla permanent, democràtica i pacífica’ per tal que, com a mínim, ‘segueixi sent el que és ara’ i que ‘Espanya no ens aconsegueixi harmonitzar’.
En aquest sentit, Mas ha apuntat com a ‘necessària’ la unió de les forces de Galeuscat i plantejar l’agrupació nacionalista com l’alternativa tant del PP com del PSOE ja que, segons ha dit, ‘l’estructura de l’estat que proposen els dos partits és la mateixa’, referint-se a la fórmula centralista.
Tot i així, el nacionalista ha subratllat que, a banda de l’estratègia conjunta que Galeuscat pugui encetar, cadascuna de les forces polítiques que la conformen té ‘l’obligació pròpia i més important’, és a dir, la de ‘compactar i aglutinar les nostres societats entorn un projecte de país’.
En aquest sentit, Mas s’ha referit al seu projecte de ‘refundació del catalanisme que aglutini totes les sensibilitats’ i ‘pujar al tren cap al ple autogovern i la sobirania’. Però abans, ha alertat, ‘qualsevol projecte nacional ha de convèncer la majoria de la societat, la qual cosa exigeix una actitud patriòtica cada dia’.
Mas ha fet aquestes afirmacions en una ponència a l’Escola d’Estiu Ramon Juncosa de CDC, en la que també han participat el portaveu nacional del BNG, Anxo Quintana, i el president del PNB, Josu Jon Imaz, qui no ha parlat de la seva renúncia a presentar-se novament com a candidat a la presidència del partit, a pesar de ser la primera aparició pública des del comunicat.
Imaz i Quintana
Els líders nacionalistes gallec i basc, Anxo Quintana (BNG) i Josu Jon Imaz (PNB) respectivament, s’han afegit a l’estratègia que ha proposat el seu homòleg català. ‘L’única alternativa al model de l’estat actual que defensen el PP i el PSOE la representen les forces polítiques que composem Galeuscat’, ha dit Quintana. ‘Galeuscat ha nascut per a substituir una visió anacrònica de la sobirania del poble espanyol amb una concepció més pluralista, no amb un estat centralitzador, homogeneïtzador i uniformitzador’, ha afegit Imaz.
El basc, que l’única referència que ha fet a la seva renúncia a presentar-se a les eleccions del seu partit ha estat un comentari a mode de broma en el que ha assegurat que ‘ara pot dir amb tota tranquil·litat i completa sinceritat el que pensa’, ha apuntat que el diàleg entre els nacionalistes i el govern de l’estat espanyol es podia fer a través de dos camins: ‘el de la convicció i la cooperació o el de la confrontació’.
Imaz, que ha apostat per la primera opció, ha reconegut que és un camí que ‘comporta dosis de tensió’, però que les formacions nacionalistes poden ‘treballar plegades per tal de cercar la realitat sense prejudicis i buscar pactes amb tots els sectors democràtics de la societat’, en referència a un acord amb l’estat espanyol per augmentar l’autogovern de les nacions.
Per la seva banda, Anxo Quintana ha parlat de Galícia com una ‘nació que no vol viure de la caritat de ningú’ i que s’ha de ‘responsabilitzar del seu desenvolupament’ a través de conceptes ‘vertebradors’ com la ‘igualtat, el benestar, la innovació i la creació’. ‘No podem permetre que el pseudoprogressisme espanyol s’apoderi de termes que pertanyen a les nostres nacions’, ha afegit.
El líder nacionalista gallec també ha alertat sobre l’actitud del PP en referència als estatuts de les autonomies. ‘Si poden, ho bloquegen per la via parlamentària, com va fer amb el nostre; i si no, per l’àmbit judicial, com està fent amb el de Catalunya’, ha dit. Quintana, no obstant, ha dit que ‘allò que és en realitat fonamental si no es pot avençar és no retrocedir’.
