Al pobre Albert Pla li ha sortit un graciós que el suplanta a la xarxa. I per més inri, el fa passar per simpatitzant de Ciutadans, de manera que el memorable cantant i músic català ha vist emmerdat el seu nom amb tot aquest discurs excloent, antinacionalista i rabiós de què fan gala els paladins del bilinguismo en español.
Tal com explica l’artista en un article a El Periódico, hi ha un ciutadà estúpid que es dedica a signar articles furibunds al blog d’aquell gran “intel·lectual” que és Félix de Azúa i que, d’una manera o d’una altra, fa la vida impossible al cantant:
“Hi ha tipus que es fan passar per mi. Un d’ells escriu articles firmats amb el meu nom. Sembla que és membre o simpatitzant de Ciutadans per Catalunya i que, entre altres llocs, escriu les seves opinions personals, polítiques i pseudointel.lectuals al bloc de Félix de Azúa. Ja l’hi vaig pregar fa mesos en un mail privat, però com que veig que li importa una merda la meva petició, l’hi dic públicament. Per favor, senyor De Azúa, digue-li al teu amic que pari “
Pla no dubta en retratar amb el seu característic sentit de l’humor a tota aquesta colla de “ciutadans”:
“Crec que els partits polítics són, simplement, grups de persones amb greus problemes psicològics i de personalitat que es dediquen a l’engany i al robatori. Per mi, Ciutadans per Catalunya, a qui conec, per desgràcia, des que a algú se li va ocórrer la idea de posar el meu nom entre els seus simpatitzants, és un partit ple d’intel.lectualets de casa bona, ex de tot, que després de fer el gilipolles tota la vida es dediquen a tocar els collons. Quina agudesa. Sublim. Que cultes, llestíssims…“
El cantant també denuncia que a myspace.com/albertpla hi ha un altre infeliç penjant-hi cançons pèssimes que també es fa passar per ell, així com la utilització d’una cançó seva en un vídeo electoral d’Esquerra.
Per acabar, Albert Pla es planteja què pot fer amb aquest suplantador de la personalitat que l’agermana a causes menyspreables:
“I jo em pregunto, ¿què faig? Potser hauria de fer el meu bloc i firmar-li articles a De Azúa demanant la independència de Catalunya “
Davant de tanta malícia, què pot fer el pobre Albert Pla?
