Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

L’activista birmana San Suu Kyi i la doctora Cynthia Maung, premis Internacional Catalunya

Daw Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung, ambues de nacionalitat birmana, són les guardonades amb el XX Premi Internacional Catalunya. Aquest premi, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros i l’escultura ‘La clau i la lletra’ d’Antoni Tàpies, es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En aquesta edició s’ha premiat la labor de Cynthia Maung, que des del 1988 dirigeix un petit hospital a la població tailandesa de Mae Sot, i la també birmana Daw Aung San Suu Kyi, per la seva lluita política i que va rebre el premi Nobel de la Pau el 1991.

Redacció
Redacció 09/05/2008

El president de la Generalitat, José Montilla, lliurarà els premis en el transcurs d’una cerimònia al Palau de la Generalitat, a Barcelona, que tindrà lloc el pròxim mes de novembre.

Enguany, la convocatòria del Premi s’ha estès des del 18 d’octubre fins el 31 de desembre del 2007, i hi han concorregut 209 candidatures provinents de 61 països, presentades per 227 institucions de 51 països i pel mateix jurat. Des del mes de gener el jurat ha examinat les esmentades propostes i n’ha efectuat la selecció. Finalment, havent procedit a la votació de les candidatures finalistes, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XX Premi Internacional Catalunya 2008 Daw Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung.

Cynthia Maung

Nascuda a Rangun, Birmània, el 1959, en en una família de l’ètnia Karen, creix a Moulmein. Estudia medicina i treballa a l’Hospital General de Moulmein. Treballa en diferents clíniques fins que el novembre de 1988 es trasllada a Mae Sot, una població tailandesa a la frontera amb Birmània, i comença a treballar al petit hospital que hi ha en aquesta localitat. Des d’aleshores la doctora Cynthia dirigeix la Clínica. Ofereix atenció mèdica a una població d’unes 150.000 persones, mitjançant diversos serveis: l’atenció mèdica, l’entrenament a gent d’ètnies locals per formar altres grups de treballadors sanitaris, una casa per a nens orfes o abandonats, o l’esponsorització d’organitzacions de dones i els serveis preventius als camps de refugiats en són alguns exemples.

La doctora Cynthia continua ampliant la Clínica i els seus serveis, amb clíniques satèl·lit, equips mèdics duts a l’esquena cap a l’interior de Birmània, lliçons d’higiene i nutrició en pobles aïllats, entre d’altres.

Cynthia Maung ha rebut diversos premis pel treball humanitari de la clínica, entre altres el de l’American Women’s Medical Association (Estats Units, 1999), el de la Foundation for Human Rights (Japó, 2001) o el Global Concern for Human Life (Taiwan, 2005). L’any 2005 és nominada per al Premi Nobel de la Pau.

Daw Aung San Suu Kyi

Nascuda a Rangun, Birmània, el 1945, és filla del comandant Aung San, heroi nacional que firma el tractat d’independència de Birmània (nom del país fins el 1988) amb el govern britànic abans de ser assassinat el 1947. El 1960 es trasllada a l’Índia amb la seva mare, Daw Khin Kyi, nomenada allà ambaixadora de Birmània. El 1964 Suu Kyi se’n va a Oxford, on es llicencia el 1967 en Filosofia, Política i Economia, i on coneix Michael Aris, estudiant de civilització tibetana, amb qui es casarà el 1972.

Durant la revolta Birmana, el 24 de setembre es constitueix el partit National League for Democracy (NLD), amb Suu Kyi com a secretària general. El 20 de juliol de 1989 Suu Kyi és col·locada sota arrest domiciliari i així comença tota una vida dedicada a la crítica dels militars al poder.

Entre el novembre del 2000 i el maig del 2002 és posada novament sota arrest domiciliari. I el maig del 2003 és empresonada, després de la massacre de Depayin, i és sota arrest domiciliari des de finals d’aquell any fins a l’actualitat.

Suu Kyi ha rebut nombrosos premis, entre ells, a més del Nobel de la Pau el 1991, el Thorolf Rafto Memorial (1990), el Sakharov (1991), l’Eleanor Roosevelt pels drets humans (2000) o l’Olof Palme.