A tothom li sona la història de “Lazarillo de Tormes”, aquell marrec que, en plena edat mitjana, havia de servir a un cec. El què potser no sabreu és que la història original no la protagonitza cap Lazarillo de Tormes, sinó més aviat en Llàtzer de Tormos.
Ni el protagonista neix al riu Tormes ni la narració passa a Toledo ni a Salamanca: Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seua vida s’esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d’Òrfens de València per assabentar-lo dels amos a qui ha estat afermat. La novel·la, de la qual no coneixem l’autor, malgrat que s’especula que pot ser l’humanista Joan-Lluís Vives o l’escriptor Joan Timoneda, fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà.
Tal com expliquen a Llibres de l’Índex, les edicions castellanes de “La vida de Lazarillo de Tormes” són possiblement edicions d’estat i l’obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies.
L’estudi preliminar a la novel·la, que es publicarà ben aviat, és un interessant text de l’historiador Jordi Bilbeny que va encara més enllà, plantejant que una part substancial del ‘Siglo de Oro’ de la llengua castellana podria ser una apropiació en bloc d’autors catalans (de Joan Timoneda a Miguel de Cervantes o de la “Celestina” a “La vida de Lazarillo de Tormes”).
Ens trobem, doncs, davant l’enèssim cas d’apropiació espanyola de productes i descobertes catalanes…
