La Vanguardia española no perd pistonada, i els dies que no pot dedicar la secció de cultura als toros es dedica a llançar dards enverinats contra la cançó en català. Per fer-ho recupera Esteban Linés, una d’aquelles mòmies de la redacció que tan bé retratava Puig i Ferreter a ‘Servitud’. El tal Linés és una vella glòria de Can Godó que bàsicament s’ha dedicat durant anys a tirar merda contra la música del país feta en català.
En un reportatge sobre els darrers cantautors del Principat publicat dimarts [llegiu-lo en PDF aquí i aquí], el tal Linés s’encarrega de desprestigiar tant com pot la música catalana. Com que amb els nous pesos pesats de la cançó d’autor catalana no s’hi pot posar (Roger Mas, Feliu Ventura, Sanjosex, Guillamino, Joan Miquel Oliver) utilitza una entrevista a un jove cantautor espanyol, el típic rebotat de torn, de nom Espaldamaceta, per tal de, directa o indirectament, destrossar la nostra música.
L’entrevista és el clàssic ‘épater’ de jove cantautor molest amb el món, que ha de matar el pare i carregar contra la tradició per tal de reivindicar-se. Això sí, el Linés s’encarrega de treure-li punxa amb preguntes trampa, teledirigides i plenes de prejudicis, que el jove cantautor respon com bonament pot. ‘Sólo pido que no se te encasille según en qué cantes’, respon el pobre Espaldamaceta, com si aquí els músics en castellà estiguéssin vetats…
Preguntat malèvolament per la nova cançó, que amb prou feines pot haver escoltat, Espaldamaceta respon ‘era de un aburrido que te mueres’. Per no parlar de la primera pregunta, on en Linés llança el dard enverinat, pura retòrica de Ciutadans, contra el fet que es pugui ser cantautor català cantant en un altre idioma, una polèmica que ja havíem tancat amb Frankfurt però que a Can Godó semblen entestats a desenterrar.
Una nova mostra de la concepció de música catalana que tenen a La Vanguardia de les mans del tal Esteban Linés, un que feia campanya contra la música en català als festivals perquè argumentaven que perdia qualitat l’escena… Amb aquesta mena d’articles sembla impossible que algun dia La Vanguardia s’editi en català. I és que de continuar amb aquest caspós espanyolisme militant, per molt que facin traduccions al català no les comprarà ningú del país.
