Qui diu que a vegades fent pressió no s’aconsegueix res? Un exemple de que a vegades això no és així és que els sindicats d’estudiants des de l’inici de curs han apostat fort per regularitzar el tema de la llengua a les aules d’ensenyament universitari. Si fins ara si algun andalús, madrileny, francès, italià, alemany (i totes les nacionalitats o orígens que us pugueu imaginar) a mitja classe alçaven la mà i demanaven la classe en castellà, encara que aquests fossin una minoria, la classe s’acabava donant (i encara avui) en castellà. Doncs ara estarà prohibit canviar de llengua.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha posat en marxa en aquest inici de curs el pla d’acció pel multilingüisme. Segons aquest pla, i d’acord amb un nou concepte de seguretat lingüística, la llengua de la classe s’anunciarà durant la matriculació dels alumnes, i aquesta decisió ‘no es pot modificar ni es pot canviar sota cap concepte, ni pot ser objecte de negociació entre els estudiants i el professor d’una assignatura’. Per la vicerectora de promoció lingüística de la UPF, Carme Pérez, es tracta de posar unes ‘regles del joc clares’ i afavorir la transparència.
El nou principi de seguretat
El pla, que es pot consultar aquí, també té en compte altres situacions, com per exemple l’assignatura que encara no disposi de cap professor assignat per impartir la matèria. En aquest cas ‘serà el departament o centre qui decidirà en nom del professor en quina llengua s’imparteix la docència, i el professor que la faci finalment haurà d’acatar i complir aquesta decisió’, segons consta en el document.
Una de les conseqüències directes del nou principi de seguretat jurídica és que la llibertat de càtedra dels professors tindrà unes ‘condicions de temporalitat en el cas de la llengua’. Segons assenyala el pla, si bé el professor ‘pot en principi triar la llengua en què impartirà la docència, (…) aquesta eventual llibertat d’elecció s’ha d’exercir abans que es faci pública la informació sobre la llengua, i en cap cas posteriorment’.
