En els últims articles hem vist quina és la evolució que segueix al llarg dels dies l’embrió humà abans de la seva implantació, que es produïrà idealment entre el sisè i setè dia després de la fecundació.
Retornant a les fases de què consta un procés de fecundació in vitro, la transferència embrionària és la última etapa que es duu a terme per part de l’equip mèdic. Es tracta d’un procés indolor, relativament senzill en la majoria dels casos, però de vital importància per a l’èxit del tractament.
La transferència embrionària és el procediment mitjantçant el qual alguns dels embrions (fins a un màxim de tres, segonas la Llei) que s’han generat mitjantçant la fecundació in vitro són transferits a l’úter matern per tal que implantin i donin lloc a una gestació.
La via utilitzada la quasi totalitat de les vegades és la via transcervical: s’utilitza una cànula de plàstic molt fina que es fa passar a tavés del canal cervical, que és el conducte que uneix la vagina amb l’úter. D’aquesta manera, es diposita una molt petita quantitat de líquid a l’úter que conté l’embrió o els embrions escollits per a la transferència. Tot el procés es duu a terme sense cap tipus d’anestèssia, donat que és indolor.
La utilització d’un ecògraf per tal d’obtenir imatges de la cavitat uterina i seguir la entrada de la cànula s’ha convertit en una ajuda indispensable, donat que cada dona presenta una morfologia del canal cervical i de l’úter diferent. Per altre banda, nombrosos estudis relacionen el punt concret en què s’alliberen els embrions continguts a la cànula amb les taxes d’implantació.
Es tracta d’una tècnica que la majoria de les vegades és molt senzilla, però donada la seva importància cal fer els màxmis esforços per optimitzar-la, incidint en la major relaxació possible de la pacient, la major asèpsia i agilitat en el procés, així com en el fet que sigui el menys traumàtic possible, fet a vegades difícil donat que la delicadesa del canal cervical fa molt difícil que estigui exent de petits sagnats, que poden disminuïr l’eficàcia de la transferència.
En el cas, molt poc freqüent per altre banda, que la pacient presenti un canal cervical impermeable, cal recórrer a tècniques molt més complexes com la transferència per via transmiometrial (a través d’una petita incissió a la panxa). En aquesta cas, cal emprar anestèsssia i donat que tot el procés és molt més traumàtic, les taxes d’implantació són també menors.
Pel que fa a les necessitats del lloc on es dugui a terme, tant sols cal un despatx de ginecologia amb la màxima assèpsia possible. No obstant, donat que ha d’estar el més a prop possible del laboratori de FIV per a que els embrions estiguin molt poc temps a fora de l’incubador, els centres de reproducció assistda cada vegada estàn equipant millor les sales de transferència, equiparant-les tot sovint a les condicions de petits quiròfans.
Pel que fa al comportament després de la transferència, és recomanable el repòs de la pacient: el més habitual és deixar que descansi uns deu o quinze minuts després de la transferència. A partir d’aquest moment, es podrà moure i fer vida relativament normal, si bé el més relaxada possible: es recomana no realitzar esforços, especialment a nivell abdominal o lumbar, ni tenir relacions sexuals els dies posteriors a la transferència. També es recomana un estat d’ànim amb el menor estrès possible per afavorir la implantació.
No serà fins al cap de 15 dies que la parella no podrà dur a terme la prova d’embaràs, cal tenir en compte que la majoria de les vegades la transferència es realitza el tercer dia després de la fecundació i a l’embrió encara li queda molt camí per recórrer fins que es pugui detectar la seva presència a nivell hormonal.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
