Els problemes familiars, amb la parella, l’estrès, l’excés d’hores de feina, no dormir, l’ansietat, la dependència de fàrmacs, estar deprimit, la sensació de realització personal, els somnis que no arriben mai… moltes poden ser les causes per les quals una persona pot patir algun tipus depressió. Així, doncs, aquesta malaltia ja s’ha convertit en la segona causa per la qual es demana una baixa laboral.
De fet, els casos de baixa laboral per depressió van en augment dia a dia a Catalunya. Així ho ha indicat el Departament de Treball, que ha alertat que les baixes laborals per depressió actualment només van al darrere en nombre de les malalties musculoesquelètiques.
Perquè ens fem una idea del fort increment dels cassos de depressió, la directora dels Serveis Territorials d’aquest departament a Barcelona, Elisenda Giralt, ha explicat que si als anys vuitanta hi havia un 3,5% de treballadors amb la baixa laboral per depressió, el 2000 ja era del 9%. Giralt ha dit que “el ritme de creixement, o si més no de detecció d’aquesta malaltia, va incrementant-se” i ha aconsellat les empreses millorar el diàleg entre treballadors i directius i evitar feines repetitives i monòtones.
La depressió
Hi ha diferents graus de depressió, des de la lleu fins a la profunda, i, en qualsevol cas “és molt difícil comprendre què sent un deprimit”. Hi ha dos tipus de depressions:
– La depressió reactiva és la que es produeix com a conseqüència o reacció a un episodi traumàtic o conflictiu, a un disgust, a una mala experiència, etc.
– A la depressió “major” o endògena, anomenada així perquè es pressuposa que ve de l’interior del cos, hi ha un desequilibri a nivell bioquímic. En aquest cas apareixen els símptomes depressius sense que aparentment existeixi un motiu concret o una causa que els hagi provocat. Com a exemple valdria dir que “és la vivència del dol sense que ningú hagi mort”.
Hi ha diferents graus de depressió, des de la lleu fins a la profunda, i, en qualsevol cas i, especialment, en aquesta última “és molt difícil comprendre què sent un deprimit”.
Per tant, en cas de depressió els que envoltem aquesta persona hem de tenir en compte pautes sobre què és convenient fer o no fer, i dir o no dir al deprimit:
– NO repetir contínuament arguments per convèncer-lo.
– NO enfadar-se amb ell.
– NO pretendre que expliqui com se sent contínuament, … l’ajuda més valuosa consisteix a induir el tractament adequat.
Estar deprimit no és anormal, no és un signe de debilitat. A vegades fins i tot hem de tenir en compte que anomenem depressió el fet comú d’estar tristos o sentir-nos-hi. Tot i això, quan dura massa temps o és excessivament intens, s’ha de buscar ajuda professional.
