Amb el primer esborrany del document a la mà, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha explicat que tant el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) han tancat el procés de participació del pla sense que ‘cap administració catalana’ hi hagi pres part de forma activa i visible, fet que il·lustraria la negativa de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al fet que aparegués el logotip de la Generalitat en el document base presentat.
Tomàs també ha criticat que els responsables del govern central i hagin estructurat el debat al voltant de la planificació dividint tota la conca en subzones i deixant el tram final desvinculat de les subconques del Matarranya o del Segre. ‘Això ens ha limitat molt i ha evitat que discutim sobre els regadius d’Aragó, el Segarra-Garrigues, els regs de Navarra així com el cabal ambiental del tram final del riu’, ha lamentat.
La gravetat de tot plegat rau, segons el mateix portaveu, en el fet que el govern central hauria posposat la fixació dels cabals ambientals per a una fase posterior. Així, tot i disposar de la proposta de règim hídric elaborada pel Consorci per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, hauria encarregat recentment un estudi per definir el cabal ambiental del tram final per dintre d’un any, procés caldria completar amb la participació ciutadana: aquesta seria la data que segons la Directiva Marc de l’Aigua, el pla hauria de quedar definitivament aprovat.
‘No hi haurà cabal ambiental pel tram final de l’Ebre. I els objectius que ens mouen per defensar el cabal ambiental – com la regressió, la subsidència i la salinitat- no tindran solució si no hi posem remei’, ha explicat Tomàs. Així les coses, la PDE creu que quan el proper desembre de 2009 s’hagi d’aprovar el document, la CHE i el govern central optaran per imposar els entre 100 i 115 metres cúbics per segons que proposava l’executiu del PP en el seu pla hidrològic.
‘Si no es modifica, el pla hidrològic definirà un model de riu estancat, pobre i sense resoldre els seus problemes, com passa a les Terres de l’Ebre’, ha reblat, abans d’afegir que la proposta de l’estat no preveu en cap dels casos cap mètode per traslladar els sediments al Delta de l’Ebre.
