Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

La música en català i la publicitat

Hi ha qui escolta “La primavera” de Vivaldi i se’n recorda  de l’extint Renault 4, associa el ritme del “Boléro” de Ravel al centrifugat de les rentadores Balay, es va quedar un pam de nas quan va descobrir que l’enganxosa tornada del jingle  “Sed de libertad” de Schweppes corresponia a l’”I Want to Break Free” de Queen o ha acabat fins els nassos d’un clàssic com l’”Imagine” de John Lennon a causa de la seva sobreexposició.

Redacció
Redacció 02/02/2011

Els Pets van descriure a la perfecció a l’anticonsumista “Soroll” el què succeïa quan les cançons es posaven al servei de la publicitat per a vendre productes. El poder de les imatges i els missatges comercials poden acabar per fagocitar el sentit i l’imaginari que cada cançó pot despertar en tots nosaltres. “Soroll” va acabar resultant un tema profètic pels mateixos Pets. L’any 2006, Cacaolat va utilitzar el seu cant a la infantesa anomenat “Pantalons curts i els genolls pelats”com a leitmotiv musical d’una campanya, sense tenir en compte el posicionament contrari dels de Constantí.

En tot cas, la música en català, més enllà de jingles fets a mida, mai ha estat un àpat del gust de les marques. La presència del català amb “Pantalons curts i els genolls pelats”, i puntualment amb “Boig per tu”, utilitzat per una caixa i algun partit polític -en aquest cas per ‘vendre’ un candidat- es pot titllar, sent generós, de residual.

Tot i així, en els darrers anys, aprofitant el poder de seducció que ha demostrat la música en català entre el públic jove que es mou entre la vintena-trentena -els principals consumidors- han començat a aparèixer rastres de temes de grups en català als anuncis. “Jardins” d’Erm va un spot d’Audi que s’emetia dins del programa del 33 Temps de neu; La Generalitat de Catalunya ha apostat per Manel (“Captatio benevolentiae”), Mishima (“La tarda esclata”) o u_mä (“Efecte domino”) en campanyes institucionals.  També caldria recordar que Bancaja, amb tota la mala bava del món va adaptar i castellanitzar “Al vent” de Raimon,  per a convertir-lo en “Aval, no tengo aval”, més en sintonia amb la sensibilitat de les elits del Partit Popular del País Valencià.

Tornant al bon camí, ara agafa el relleu de l’administració, una marca catalana que ha aconseguit convertir cada nova campanya seva en tot un esdeveniment, la cervesera Damm.El seu últim spot com a patrocinadors oficials del F.C. Barcelona, se centra en glossar les virtuts del club i de Catalunya, tot apel·lant a l’orgull de ser català, i han reclutat el grup de moda, Els Amics de les Arts. No només perquè composin la banda sonora, sinó que els han convidat a protagonitzar-lo, juntament amb l’actor Quim Gutiérrez.

Hauríem de remuntar-nos a un Pau Riba interpretant un client en una oficina d’una caixa als noranta, a una Beth i les seves campanyes pel 012, o una Nina disfressada d’Abba, per a trobar un altre artista català actuant a la publicitat.

L’estrena de l’anunci aquest dilluns passat va aixecar tanta expectació que “Damm” i el hashtag “#quetenim” es van convertir immediatament en els principals trending topics a l’Estat Espanyol. S’haurà de veure si l’èxit d’una aposta comercial tan desacomplexadament catalana serà imitada per altres empreses.