La Generalitat ha obert expedients a totes les empreses dedicades a la unificació i refinançament de crèdits que ha inspeccionat en els últims mesos a Catalunya amb dades facilitades per l’Agència Catalana de Consum (ACC).
Aquestes inspeccions es van iniciar fa uns mesos al detectar-se campanyes publicitàries molt agressives per part d’empreses dedicades a l’assessorament i refinançament de deutes, i que en total s’han obert 58 expedients que ara es troben en fase d’al·legacions. Les infraccions més greus que s’han detectat són la publicitat enganyosa i l’existència de clàusules abusives a l’hora de renegociar els deutes, malgrat que la ACC reconeix que no els ha arribat cap reclamació per part dels consumidors.
Existeix un dèficit en la informació al consumidor sobre les condicions del refinançament, ja que molts usuaris desconeixen el que els costa el tràmit, les dades bàsiques del préstec nou que se’ls atorga, i fins i tot el nom de l’entitat bancària que els el concedeix. L’ACC diu que fins que no concloguin els expedients i es produeixi alguna sanció, no es faran públics els noms de les entitats.
Entre les empreses inspeccionades figuren des d’algunes molt importants i amb franquícies pel territori català, fins a altres que únicament tenen caràcter local, i les infraccions detectades van des de les considerades greus a algunes qüestions menors, com la falta de fulls de reclamacions per a clients o de cartells d’informació.
Les inspeccions s’han fet únicament a entitats que compten amb llicència fiscal i funcionen legalment, i totes s’han localitzat a través d’anuncis i campanyes de promoció a la televisió i altres mitjans de comunicació escrita i audiovisual.
Persones amb problemes de recursos endèmics, com immigrants amb un nivell de renda molt baix o que estan molt entrampades i no poden fer front a els seus nombrosos deutes, són els clients habituals que capten aquest tipus d’entitats.
Des de la Generalitat s’ha recordat que moltes empreses que es dediquen a aquest negoci presten únicament un servei d’assessorament (sense arribar a prestar diners) i després cobren comissions “que poden ser molt altes, però que passen fins a desapercebudes per a l’usuari”, i que hi ha situacions que poden fregar la usura.
