Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

La Diputació, consells comarcals i ajuntaments lleidatans estudiaran mancomunar serveis per optimitzar recursos

La Diputació de Lleida, els consells comarcals i els ajuntaments de la demarcació estudiaran la possibilitat de mancomunar els serveis que ofereixen amb l’objectiu d’optimitzar els recursos públics i millorar l’eficiència dels serveis que reben els ciutadans per part d’aquests ens i evitar-ne la seva duplicitat. Entre altres propostes, han plantejat la possibilitat de mancomunar serveis com ara els d’assistència tècnica o jurídica, gosseres, redacció de ponències ambientals, i fins i tot, han posat sobre la taula la creació d’una central de compres. De moment, encarregaran una auditoria per analitzar l’eficiència dels serveis que estan oferint i per veure les possibilitats reals de mancomunar-los.

Redacció
Redacció 13/09/2011
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, s’ha reunit aquest dimarts amb els presidents dels consells comarcals de la demarcació per tal de començar a estudiar la possibilitat de concentrar esforços. Reñé ha destacat que les comarques de Lleida tenen 231 municipis dels quals més d’un 70% tenen menys d’un miler d’habitants, fet que suposa que molts ajuntaments no puguin donar serveis des del municipi i es vegin obligats a plantejar-se de mancomunar-los i més especialment davant les dificultats econòmiques per què passen els consitoris, segons Reñé.    
 
En primer lloc, han decidit que encarregaran una auditoria que es durà a terme des de la Diputació de Lleida amb els tècnics dels consells comarcals per determinar amb exactitud l’eficiència d’aquestes institucions i determinar la possibilitat de mancomunar serveis i actuar d’una forma més eficient. Per Reñé, ‘a un ciutadà no li ha d’arribar un mateix servei per duplicat des de diferents institucions’ i, per això, ha defensat la necessitat d’homogeneïtzar, basant-se en el concepte de proximitat, els serveis que ofereixen tant la Diputació, com els consells i els ajuntaments per tal que el ciutadà els rebi d’una forma més eficient. La intenció és que els resultats de l’auditoria es coneguin abans de finals d’any i aleshores ja es comenci a treballar per compartir serveis en funció d ela diagnosi que s’obtingui i de les propostes que sorgeixin.    
 
El president de la Diputació de Lleida ha posat d’exemple la neteja de la neu que a l’hivern es porta a terme a les carreteres. Així, mentre Generalitat s’encarrega de les carreteres de la seva titularitat, la Diputació fa el mateix amb les seves i els ajuntaments, amb els nuclis urbans i camins. Per això, ‘cal treballar de forma unitària i conjunta per veure si som capaços de millorar l’eficiència’, ha defensat Reñé. 
 
Durant la trobada s’ha plantejat la possibilitat, que ara s’haurà d’estudiar amb l’auditoria, de mancomunar serveis com ara l’assistència tècnica que ofereixen els ajuntaments, l’assistència jurídica, serveis de turisme o altres dels quals tenen les competències els ajuntaments i que tenen dificultats per assumir-ne els costos i la gestió com ara la redacció de ponències ambientals o la gestió de gosseres, entre altres.  
 
També han plantejat la possibilitat de crear una central de compres. Reñé ha explicat que els diferents ens adquireixen equipaments informàtics, d’oficina, municipals o urbans. Així, volen estudiar la viabilitat de fer compres de forma conjunta per poder negociar amb les empreses, per tal d’obtenir millors preus i reduir la despesa. També han plantejat estudiar que línies d’ajuts que reben d’altres administracions puguin ser no finalistes i puguin destinar-se a donar serveis al ciutadà.  
 
A partir d’ara, Diputació i consells tenen la voluntat de reunir-se de forma trimestral per fer seguiment d’aquesta iniciativa i per analitzar el funcionament dels serveis que puguin acabar-se mancomunant.  
 
Lleida, al marge de la iniciativa
 
Joan Reñé ha explicat que la ciutat de Lleida, per la seva especificitat -més de 100.000 habitants-, no entrarà en aquest projecte per mancomunar serveis tot i que ha defensat la necessitat de buscar col·laboració ‘amb una ciutat que és la locomotora potent del territori’. Caldrà buscar sinèrgies entre el conjunt de municipi, consells i Diputació amb la Paeria, segons Reñé, ‘perquè si la capital va bé els municipis també’. En canvi, si entraran en el concepte les capitals de comarca, ha dit.  
 
Reñé es mostra partidari de conservar els municipis actuals 
 
Sobre la possibilitat de concentrar i reduir la xifra de municipis, Reñé ha afirmat que no està demostrat que l’eficiència dels grans municipis sigui millor que la dels petits, posant el cas de Madrid, recordant que és la ciutat més gran de l’Estat però també la més endeutada. Tot i reconèixer que en els pròxims temps existirà el debat sobre la necessitat de concentrar i reduir municipis, el president de la Diputació de Lleida s’ha mostrat partidari de mantenir els municipis al territori per conservar la identitat de les persones que hi viuen. ‘Cal conserva-ho i ser eficients, mancomunar serveis en un àmbit geogràfic que ens és pròxim i en què ens trobem còmodes’.

La Diputació, consells comarcals i ajuntaments lleidatans estudiaran mancomunar serveis per optimitzar recursos

La Diputació de Lleida, els consells comarcals i els ajuntaments de la demarcació estudiaran la possibilitat de mancomunar els serveis que ofereixen amb l’objectiu d’optimitzar els recursos públics i millorar l’eficiència dels serveis que reben els ciutadans per part d’aquests ens i evitar-ne la seva duplicitat. Entre altres propostes, han plantejat la possibilitat de mancomunar serveis com ara els d’assistència tècnica o jurídica, gosseres, redacció de ponències ambientals, i fins i tot, han posat sobre la taula la creació d’una central de compres. De moment, encarregaran una auditoria per analitzar l’eficiència dels serveis que estan oferint i per veure les possibilitats reals de mancomunar-los.

Redacció
Redacció 13/09/2011
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, s’ha reunit aquest dimarts amb els presidents dels consells comarcals de la demarcació per tal de començar a estudiar la possibilitat de concentrar esforços. Reñé ha destacat que les comarques de Lleida tenen 231 municipis dels quals més d’un 70% tenen menys d’un miler d’habitants, fet que suposa que molts ajuntaments no puguin donar serveis des del municipi i es vegin obligats a plantejar-se de mancomunar-los i més especialment davant les dificultats econòmiques per què passen els consitoris, segons Reñé.    
 
En primer lloc, han decidit que encarregaran una auditoria que es durà a terme des de la Diputació de Lleida amb els tècnics dels consells comarcals per determinar amb exactitud l’eficiència d’aquestes institucions i determinar la possibilitat de mancomunar serveis i actuar d’una forma més eficient. Per Reñé, ‘a un ciutadà no li ha d’arribar un mateix servei per duplicat des de diferents institucions’ i, per això, ha defensat la necessitat d’homogeneïtzar, basant-se en el concepte de proximitat, els serveis que ofereixen tant la Diputació, com els consells i els ajuntaments per tal que el ciutadà els rebi d’una forma més eficient. La intenció és que els resultats de l’auditoria es coneguin abans de finals d’any i aleshores ja es comenci a treballar per compartir serveis en funció d ela diagnosi que s’obtingui i de les propostes que sorgeixin.    
 
El president de la Diputació de Lleida ha posat d’exemple la neteja de la neu que a l’hivern es porta a terme a les carreteres. Així, mentre Generalitat s’encarrega de les carreteres de la seva titularitat, la Diputació fa el mateix amb les seves i els ajuntaments, amb els nuclis urbans i camins. Per això, ‘cal treballar de forma unitària i conjunta per veure si som capaços de millorar l’eficiència’, ha defensat Reñé. 
 
Durant la trobada s’ha plantejat la possibilitat, que ara s’haurà d’estudiar amb l’auditoria, de mancomunar serveis com ara l’assistència tècnica que ofereixen els ajuntaments, l’assistència jurídica, serveis de turisme o altres dels quals tenen les competències els ajuntaments i que tenen dificultats per assumir-ne els costos i la gestió com ara la redacció de ponències ambientals o la gestió de gosseres, entre altres.  
 
També han plantejat la possibilitat de crear una central de compres. Reñé ha explicat que els diferents ens adquireixen equipaments informàtics, d’oficina, municipals o urbans. Així, volen estudiar la viabilitat de fer compres de forma conjunta per poder negociar amb les empreses, per tal d’obtenir millors preus i reduir la despesa. També han plantejat estudiar que línies d’ajuts que reben d’altres administracions puguin ser no finalistes i puguin destinar-se a donar serveis al ciutadà.  
 
A partir d’ara, Diputació i consells tenen la voluntat de reunir-se de forma trimestral per fer seguiment d’aquesta iniciativa i per analitzar el funcionament dels serveis que puguin acabar-se mancomunant.  
 
Lleida, al marge de la iniciativa
 
Joan Reñé ha explicat que la ciutat de Lleida, per la seva especificitat -més de 100.000 habitants-, no entrarà en aquest projecte per mancomunar serveis tot i que ha defensat la necessitat de buscar col·laboració ‘amb una ciutat que és la locomotora potent del territori’. Caldrà buscar sinèrgies entre el conjunt de municipi, consells i Diputació amb la Paeria, segons Reñé, ‘perquè si la capital va bé els municipis també’. En canvi, si entraran en el concepte les capitals de comarca, ha dit.  
 
Reñé es mostra partidari de conservar els municipis actuals 
 
Sobre la possibilitat de concentrar i reduir la xifra de municipis, Reñé ha afirmat que no està demostrat que l’eficiència dels grans municipis sigui millor que la dels petits, posant el cas de Madrid, recordant que és la ciutat més gran de l’Estat però també la més endeutada. Tot i reconèixer que en els pròxims temps existirà el debat sobre la necessitat de concentrar i reduir municipis, el president de la Diputació de Lleida s’ha mostrat partidari de mantenir els municipis al territori per conservar la identitat de les persones que hi viuen. ‘Cal conserva-ho i ser eficients, mancomunar serveis en un àmbit geogràfic que ens és pròxim i en què ens trobem còmodes’.