La Comissió de la Dignitat vol també que sigui retornat al seu lloc original el fris on hi figurava la inscripció de la dedicatòria al monument a Pi i Margall amb la data de naixement i mort i el medalló amb l’efígie del polític que encara es conserva a la mateixa plaça de Nou Barris. Segons l’entitat, ‘la restitució del monument a l’estat original és un deure per tancar un acte d’oprobi dels franquistes’.
L’estàtua de la Victòria republicana, obra de Josep Viladomat, està cada cop més aprop de retornar al lloc d’on va ser desmuntada fa 72 anys. Amb aquest objectiu treballa la Comissió de la Dignitat, que ja ha demanat a Jordi Hereu que inicii els tràmits per situar de nou el monument a la República a la cruïlla del passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal.
40 anys amagada en magatzems
Tres anys després de la seva col·locació, amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, la Victòria republicana fou tapada amb una gran bandera espanyola durant uns mesos fins al desembre del 1939, quan va ser desmuntada juntament amb el medalló del rostre del primer president de la República, Pi i Margall. La peça de Viladomat, creada l’any 1936, es pot veure actualment a la plaça Llucmajor on es va col·locar l’any 1986 en substitució d’un monument de Franco a cavall realitzat, curiosament, pel mateix Viladomat. La Victòria republicana veia la llum novament després d’haver estat més de 40 anys amagada en diversos magatzems de la ciutat.
La República que es convertí en franquista
Les autoritats franquistes, recent arribades al poder de la ciutat i volent aprofitar l’obelisc que encara s’aixeca a la Diagonal, transformaren completament el significat del monument. D’aquesta manera, van demanar a l’escultor Frederic Marés que fes una obra al·legòrica sobre la victòria de les tropes de Franco, encàrrec que va utilitzar Marés per presentar una peça ja feta que havia estat presentada tres anys abans en el concurs d’idees per escollir l’estàtua de la República i que havia quedat desestimada en benefici de l’obra de Viladomat. L’obra de Marès que s’aixecava fins aquest diumenge a l’avinguda barcelonina, era doncs la segona República que es convertí, paradoxalment, en monument al franquisme.
