Dimecres, 29 de setembre de 2021 - Edició 1161
La República

L’ombra de la corrupció empastifa ICV

Segons informa l’ACN, una jutgessa de Barcelona ha admès a tràmit una querella de la Fiscalia Anticorrupció contra 13 exdirectius de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i diversos empresaris per adjudicació a dit de múltiples contractes. La fiscalia considera que l'exdirector general de l'ACA Manuel Hernández (càrrec de confiança d'ICV en el tripartit), va adjudicar a una empresa de l'exgerent Joan Lluís Quer un contracte de 3,7 milions, però després li va tornar a adjudicar, sense concurs, 38 contractes complementaris del mateix treball per 3,9 milions més. La fiscalia s'ha querellat contra 13 persones pels delictes de tràfic d'influències, prevaricació, malversació de fons públics, falsedat documental, frau, revelació de secrets i ús d'informació privilegiada.

Redacció
Redacció 12/06/2015

L'any passat la Generalitat i la Sindicatura de Comptes van denunciar que un contracte adjudicat per 3,75 milions més IVA va acabar comportant l'adjudicació de 38 contractes complementari més a dit a la mateixa empresa i valorats en 3,93 milions. Les irregularitats s'haurien comès entre el 2007 i el 2010, en època del tripartit, quan es van adjudicar estudis d'auditoria relacionats amb la directiva marc de l'aigua i el pla de gestió de conques fluvials a la Unió Temporal d'Empreses DMA-Gestió. El representant de la UTE era Joan Lluís Quer, gerent de l'ACA entre el 2000 i el 2004 i actual president de l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
 
La UTE guanyadora per redactar el 'Programa de mesures i del pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya en el període 2008-2009' estava formada per les mercantils Auditoría e Ingeniería, United Research Services España i Artenginy. El fiscal considera que l'adjudicació podria haver estat pactada i que el contracte es va executar de forma “anòmala”. A més, afegeix que les nombroses irregularitats són d'un “gran calibre”.
 
Un alt càrrec del govern de Mas també implicat a l'escàndol 

Tot i que va ser el propi Govern qui a principis de juny de l'any passat va posar en coneixement de la Fiscalia aquestes presumptes irregularitats, fonts del Departament d'Economia van assegurar aleshores a l'ACN que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, mantenia “tota la confiança” en Quer, que és president de l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya (l'antiga GISA) des del febrer del 2011. Les mateixes fonts van assenyalar que Quer “va respectar la llei d'incompatibilitat perquè quan es va produir l'adjudicació ja havien passat més de dos anys” des del seu pas per la gerència de l'ACA.
 
Per la seva banda, un informe de la Sindicatura de Comptes considera que en l'adjudicació dels treballs es van “incomplir els principis generals de publicitat, concurrència i igualtat de tracte que regeixen la contractació pública” i assenyala un conjunt d'irregularitats en la licitació, l'adjudicació i l'execució “que podrien donar lloc a fets perseguies administrativament i judicial”.
 
La Sindicatura posava de manifest que “hi ha documents que acrediten que hi va haver reunions de coordinació, entre el personal de l'ACA i el de les empreses que finalment van conformar la UTE adjudicatària, entre maig i octubre del 2007”, en dates anteriors a l'adjudicació, que es va produir el 15 de gener del 2008. A més, no es va concretar l'objecte del contracte i hi va haver “indefinicions referents a la predeterminació del preu de les tasques objecte dels estudis”. Així, hi ha tasques que inicialment estaven previstes dins del pressupost base del contracte principal i posteriorment van ser contractades com a complementàries amb un pressupost addicional. Això, segons el fiscal, suposa que es podria haver pagat dues vegades per la mateixa feina. A més, el ministeri públic troba “sorprenent” que els contractes complementaris sumin un total de 3,9 milions, més que el contracte principal, de 3,7 milions. així mateix, recorda que la licitació inicial era per un màxim de 4 milions, i se'n van acabar gastant 7,6.
 
D'altra banda, la Sindicatura assegurava que els criteris tècnics dels plecs que van regir la licitació no estaven suficientment detallats i en veu d'altres que “es podrien considerar no apropiats com a criteris d'adjudicació, ja que no tenen relació directa amb l'objecte del contracte o bé no estan suficientment definits en el plec”. A més, s'assenyala un incompliment en el calendari i el sistema preestablert de certificació, ja que “s'ha observat que les 31 factures de la UTE DMA-Gestió són mensuals, entre el març del 2008 i el juliol del 2010 (i dues factures finals del novembre del 2010) i per imports, en termes generals, iguals”. També es posa de manifest que els treballs del contracte principal no han estat formalment recepcionats.
 
La Sindicatura de Comptes subratlla que, tant al contracte principal com als 38 complementaris, hi ha una “indefinició” sobre les tasques incloses en els mateixos. La UTE DMA-Gestió va subcontractar els 38 contractes complementaris a les empreses que formen la pròpia UTE, que tenen unes actes de recepció datades en el 23 de gener del 2012, “data que supera en molt el termini legalment establert en un mes des de les dates de finalització dels treballs”. A més, sis dels contractes no van ser signats pels representants de l'ACA, només per l'adjudicatari. A més, dels 3,9 milions dels contractes complementaris, 1,2 van ser subcontractats a empreses que formaven part de l'UTE guanyadora, que precisament eren dues empreses de Quer i de Josep Bou, exdirector de Planificació de l'ACA.
 
Els responsables de l'ACA van comunicar el 2012 als Departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia i Coneixement les possibles irregularitats en matèria contractual. El Tribunal de Comptes també va detectar irregularitats.