Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Jordi Pujol i Manuel Castells carreguen contra la falta de flexibilitat de les universitats catalanes

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i el sociòleg Manuel Castells han criticat aquest dilluns alguns aspectes de funcionament del sistema universitari català, ja que consideren que hi ha massa rigidesa i fins i tot un ‘excés de politització’.

En un esmorzar informatiu organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, tant l’expresident com el catedràtic han carregat contra el fet que els rectors universitaris siguin escollits per alumnes, professors i personal, que Castells veu ‘demagògic’. També considera que hi hauria d’haver ‘més flexibilitat interna’ i ha lamentat una universitat ‘burocràtica’. Pujol també hi veu ‘un corporativisme universitari molt fort’.

Redacció
Redacció 10/11/2008

Castells és catedràtic de la Universitat de la Califòrnia i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El sociòleg ha volgut deixar clar que aquesta és una universitat ‘flexible, oberta i per Internet’, però que ‘no és comparable’ amb les altres universitats catalanes. A més, ha remarcat que, entre les 200 primeres universitats del món, només la Universitat de Barcelona (UB) s’hi inclou entre les de l’Estat espanyol, ‘i per l’Hospital Clínic, perquè sinó tampoc hi seria’. Per contra, ha explicat, els EUA en situen 15 entre les 20 primeres.

El sociòleg i expert en noves tecnologies ha estat especialment crític amb el sistema universitari català. D’entrada, ha remarcat que l’ensenyament universitari està ‘endarrerit des del punt de vista tecnològic’ i ‘les classes es donen com a l’edat mitjana’. En aquest sentit, ha demanat un canvi en els currículums per introduir les noves tecnologies. Cal, segons ell, un ‘canvi de pedagogia’.

Castells creu un ‘disbarat’ que els rectors siguin escollit per alumnes, professors i personal. ‘És demagògic, no serveix per res’, ha dit, tot recordant que la participació, a més, és molt baixa. ‘No hi ha cap universitat mundial important en què s’elegeixi així’, ha dit. Castells ha advertit que ‘mentre no es canviï el sistema d’elecció dels rectors no hi haurà la capacitat interna de les universitats per exercir la seva autonomia’.

En aquesta crítica hi ha coincidit l’expresident Pujol, que ha lamentat que als rectors d’universitat ‘els elegeixin els estudiants, les dones de la neteja o el lampista’. No ho veu bé, de la mateixa manera que ‘els professors no n’han de fer res de quin representant sindical ha de tenir el lampista’.

Manuel Castells també creu que les universitats haurien de tenir els seus ‘propis fons’ i que ‘faci el que vulguin amb ells’, establint un sistema de ‘recompensa amb el que va bé i de penalització amb el que va malament’. ‘Si se’ls deixés una major autonomia’, ha dit, ‘veuríem millors universitats’.

El catedràtic de Sociologia, que ha remarcat la responsabilitat que tenen les famílies sobre els joves d’avui, ha plantejat que si s’hagués de pagar més per anar a la universitat, de manera que s’augmentaria la responsabilitat per part de la mateixa universitat, que veuria l’alumne com un ‘client’. Castells creu que aquesta pot ser una bona solució davant de la ‘burocratització’ actual.

Castells també ha dit trobar a faltar una Formació Professional (FP) que sigui realment una alternativa a la universitat.

Innovació, falta de finançament

Durant l’acte, Castells ha carregat contra el ‘creixement totalment artificial’ sobre el que s’ha basat l’economia a l’Estat espanyol els últims anys, tot fent una aposta per la productivitat. En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya fa temps que ‘té consciència’ de la importància de la innovació i la investigació i, de fet, creu que ha donat un ‘salt de qualitat’ en els últims anys, per davant de l’Estat espanyol.

Tot i això, el catedràtic de Sociologia ha remarcat que queda camí per fer, com ara una millora en el sistema universitari i més finançament. Uns recursos, ha dit, que tenen un risc i que pot provocar ‘més reticències’ per part de bancs i caixes davant de la situació actual.

La victòria d’Obama

D’altra banda, Castells també ha fet una anàlisi de la victòria de Barack Obama, de qui ha dit tindrà com a política ‘canviar totalment les prioritats’ per dedicar-se als problemes interns dels EUA. En aquest sentit, preveu que decideixi amb certa rapidesa la sortida de la guerra d’Iraq, buscar una solució a Afganistan i centrar-se en la recerca d’Osama Bin Laden. Castells ha comparat el cas d’Obama amb el de Mijail Gorvachov, qui va ‘fer la pau per intentar arreglar els problemes de dins de la Unió Soviètica’.

En tot cas, ha dit que Obama té ‘un bon equip’ i que aquest és un ‘president diferent’.