Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

Jordi Pujol aposta per pactes puntuals amb PSOE i PP

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol aposta per que CIU pacti de forma puntual, ‘dia a dia i en cada ocasió des de zero’, amb PSOE i PP després de les eleccions generals perquè ‘no mereixen confiança’ per a un acord de legislatura. ‘Només es pot tractar amb ells si paguen a la bestreta. Cal penjar el rètol de ‘no es fia’. Arribat el cas això limitaria molt l’abast i el grau del compromís de CIU. En realitat, faria impossible un compromís durador i que obligués de forma sistemàtica’.

Redacció
Redacció 06/02/2008

Pujol ha argumentat que CIU ‘no ha de ni pot’ pactar amb el PP perquè durant els últims quatre anys ‘ha fomentat campanyes de calúmnia i ha excitat els ànims contra Catalunya’. ‘Ha creat un ambient de gran hostilitat i animadversió’, va dir. Respecte al PSOE, opina que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ‘ha enganyat constantment’ a Catalunya amb el Estatut, ‘amb les promeses incomplides’ de la publicació de les balances fiscals, amb partides pressupostàries que després no ha aplicat, amb el caos de les infraestructures i envaint competències catalanes. Així mateix, Pujol -que durant els seus 23 anys en la Generalitat va pactar amb PSOE (Felipe González) i PP (José María Aznar)- va acusar als dos grans partits espanyols d’utilitzar Catalunya com ‘munició de guerra per al seu enfrontament’.

Pujol considera que Catalunya es juga en aquestes eleccions la serietat com a societat i la dignitat i autoestima com país perquè si un país no és seriós no serà pres en consideració, pel que va instar a l’electorat català a manifestar la seva ‘repulsa’ pels partits responsables del ‘perjudici i menyspreu’ a Catalunya. ‘Mentre no restablim la dignitat i el respecte no ens prendran de debò’, va alertar. Segons Pujol, és necessari demostrar que ‘maltractar a Catalunya té un cost important’. De cara al 9 de març, va assenyalar que els electors catalans poden prendre dues direccions: ‘La decepció, el descoratjament i la renúncia’, el que conduïx a l’abstenció, o la reacció, ‘la direcció que el 9-M cal prendre’.