Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Jordi Dauder: ‘Amb ‘Camino’ hi ha una implicació ideològica i afectiva’

L’actor barceloní Jordi Dauder fa només cinc dies que va aconseguir el Goya com a millor actor de repartiment per ‘Camino’ de Javier Fesser. Reconeix que està ‘molt content’ de tenir-lo i creu que va fer una ‘bona feina’, tot i admetre que els premis, en certa manera, ‘són una loteria’. Dauder destaca el compromís amb el missatge de la pel·lícula que dibuixa les foscors de l’Opus Dei. ‘Els sis Goya premien l’audàcia i la valentia de Javier Fesser quan en aquest país encara hi ha molts tabús’. Més enllà d’un paper, Dauder assegura que la implicació de tot l’equip va ser ‘ideològica i afectiva’. Fesser, diu, ha rodat amb una ‘mirada molt néta , còmplice i generosa’.

Redacció
Redacció 07/02/2009

Contestant e-mails i SMS, aquesta és la vida d’un premi Goya cinc dies després de la nit ‘màgica’. Assegura que s’ha promès a ell mateix que tots aquells que li han donat l’enhorabona rebran resposta, en té 500 per contestar. Jordi Dauder (Barcelona, 1938) explica a l’ACN a casa seva al barri més multicultural de Madrid, Lavapiés, que fins i tot l’ha felicitat la treballadora d’un centre comercial que s’encarrega de portar-li els bitllets en els seus viatges.

Amb un somriure reconeix que en això si que ha canviat la seva vida. Durant aquests dies ha estat penjat de l’ordinador fins la matinada responent les felicitacions, moltes de gent que no coneix. Pel que fa a la resta de la vida quotidiana, assegura que té les mateixes opinions i creences que abans de guanyar el Goya. ‘Ni amb premi ni sense premi, tinc acumulades unes experiències i una manera de ser i això no ho canvio’, assegura taxativament.

Uns creences que res tenen a veure amb Don Luis, el seu personatge a ‘Camino’. Un capellà de l’hospital de Navarra de l’Opus Dei ‘amb molt poder’. ‘Un capellà amb poder no és Inocencio X de Velázquez, però s’hi acosta’.

Un actor, assegura, ha de tractar ‘de servir el personatge i no d’opinar sobre ell. Si jo m’imposo com actor amb les meves opinions faig un altre personatge’. Pensa que per fortuna la càmera fotografia la cara i la mirada, però no només això, sinó també ‘l’interior del personatge i no de l’actor’.

Destaca ‘la implicació de tot l’equip actoral, ideològica i efectiva ‘. Dóna les gràcies al seu director, Javier Fesser, que ha desenvolupat ‘una mirada molt neta, còmplice, molt generosa i comunicativa’. En definitiva, ell és ‘el motor de crear aquesta complicitat’ i per això la pel·lícula l’han fet seva i ‘el perfum hi és’.

El Goya pot ser el reconeixement a la seva dilatada trajectòria de ‘secundari etern’. Ell en canvi, no ho veu així perquè ‘el reconeixement d’una trajectòria és la trajectòria mateixa’. ‘És com fer cinema durant molts anys i la gent només et coneix quan fas ‘Nissaga de poder’ i surts per la tele’, assegura, separant nítidament el ‘coneixement del reconeixement’.

El Goya és un punt més de la carrera de l’actor, un moment destacat, considera, però els premis ‘no modifiquen la meva trajectòria ni significa que abans fos ignorada’. És un guardó important ‘és l’equivalent al Cèsar de França o l’Oscar de Hollywood’. I somriu recordat quan va agafar el premi al Palau de Congressos de Madrid, el primer en tocar l’estatueta en aquesta gala, ‘estava més content que l’hòstia, vaig aixecar els punys’.

No sap perquè Fesser el va escollir, però si sap perquè va acceptar ell el paper ‘immediatament’: per la temàtica i personatge. ‘Els personatges antagònics són els que més m’interessen. T’exigeix inevitablement un gest d’humilitat i d’intentar comprendre com pensen i servir-los, la interpretació és un servei al personatge’.

‘Estava molt d’acord amb la pel·lícula i crec que vaig fer una bona feina’, assegura per ràpidament recordar els seus companys de nominació: Fernando Tejero per ‘Fuera de carta’, José Ángel Egido per ‘Los girasoles ciegos’ i José María Yazpik per ‘Sólo quiero caminar’. Assegura que no vol dir que ‘fossin pitjor’ perquè a tot premi ‘hi ha una part de loteria’.

No dubta en assegurar que aquest premi deixa un millor sabor de boca per la seva part compromesa i reivindicativa. ‘És l’aspecte més importat’, assegura, ‘els sis Goya premien l’audàcia i la valentia de Javier Fesser quan en aquest país encara hi ha molts tabús’. Exemplifica amb l’església catòlica, l’eutanàsia, l’avortament i la memòria històrica’. ‘Tot això ho hem de madurar, perquè encara som una democràcia bastant verda’.

Goya i Lluís Llach

Entre el menjador i la sala d’estar de la residència de Jordi Dauder a Madrid, hi ha un moble de fusta que des de diumenge passat ha incorporat el Goya al millor actor de repartiment. No és casual, Dauder ho tenia pensat, volia el premi al costat de dos retrats de Lluís Llach. Un bon amic de l’actor amb el que prepara ‘alguna cosa que no es pot dir’ com a projecte professional de futur.

En una de les fotografies apareixen a l’espectacle recital que van fer junts per homenatjar Miquel Martí i Pol. En l’altre estan assajat a casa del cantautor ‘amb el piano a Parlavà’. Cap excentricitat amb un premi que respecta, que ha costat i que li ha donat ‘la professió’, res de tenir-lo al lavabo ni a la cuina com alguns actor comenten.

‘Les religions són una secta’

Ateu, ‘gràcies a Déu’, Dauder no amaga les seves opinions respecte a l’església catòlica i l’Opus Dei. Creu que entendre frases tan dures de la pel·lícula com les de la mare (Carme Elías) que li diu a la seva filla que Jesús vol que vagi al cel perquè l’estima més ella, ‘només s’entén des del concepte ben catòlic i ben fonamentalista que el dolor porta cap a Déu. Déu no existeix i el dolor no porta enlloc’, assegura.

‘Aquí, concretament aquí i en aquest món i el temps que duri la nostra vida biològica, hem de fer feliços i hem de viure aquí, en lo altre jo no hi crec’ . No dubta en qualificar l’Opus Dei com una secta, per Dauder, ‘totes les religions són una secta’ des del punt de vista de ‘la utilització de les persones per una cosa fantasmagòrica, em sembla una manipulació’.

Per Dauder ‘ la religió és un àmbit privat’ i per això diu directament als capellans ‘tanqueu-vos a les vostres esglésies, tanqueu-vos a casa, no m’ocupeu més els carrers, ni les televisions ni els llocs públics i no accepteu més diners de l’Estat i feu la vostra tasca religiosa com bé us sembli però privadament’. En el fons, Dauder creu que ‘ el problema que tenen es que volen el poder en un context que no els correspon’.

Catalunya en certa manera, creu Dauder, no està tan enfosquida per l’església. Dauder recorda com durant els ‘anys de la dictadura els capellans de Montserrat van sortir al carrer i la policia els va empaitar’ i com el van amagar quan fugia de la dictadura.

‘Molt plaer’ interpretar a Rouco Varela

‘Aquí no pots, aquí surt un autobús que diu ‘Deu no existeix’ i et surt el Rouco Varela dient que fereix la sensibilitat dels catòlics’, explica fent referència a Madrid. Es dirigeix directament a l’arquebisbe i li di ‘vostè fereix la meva sensibilitat constantment , sortint al carrer i amb els bisbes oposant-se a les lleis del Parlament. Vagi vostè a la merda. Vostè, el concordat i la Santa seu’.

Si es veu fent de Rouco Varela en una hipotètica pel·lícula, somriu i reconeix que li donaria ‘molt plaer’ interpretar-lo i ‘sense opinar sobre ell, i mira que en tinc d’opinions…’.

Companys: ‘no crec que els judicis del franquisme exigeixin una reparació com si fos una casa que té un forat al sostre’

Jordi Dauder és signant d’un document que es va fer arribar a la Generalitat per demanar la nul·litat del judici a l’expresident Lluís Companys. Creu que la decisió del govern espanyol d’esgotar les seves responsabilitats amb una reparació simbòlica és ‘vergonyós’. ‘No crec que els judicis del franquisme exigeixin una reparació com si fos una casa que té un forat al sostre’.

‘ No hi ha alternativa a la nul·litat’. Per Dauder això demostra que ‘és una democràcia molt immadura. Encara es té por a la dreta i amb por no es construeix una veritable democràcia’, creu l’actor.