En plena campanya electoral, en el despatx de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va produir una bronca de dimensions colossals – tant que va ser percebuda per personal de l’ajuntament-, entre el gran indi cueta morada, Pablo Iglesias, i l’ex-activista de la PHA i ara alcaldessa de la ciutat comtal.
El motiu, la negativa de Colau a participar a la campanya de ‘Catalunya si que es pot’ de forma activa i explícita malgrat la insistència del líder de Podemos, que en aquell moment ja veia a venir la patacada de la candidatura de Rabell i reclamava a Colau que es mullés.
Iglesias pretenia que Colau mostrés suport públic a ‘Catalunya sí que es pot’ i participes en algun míting al costat de Ravell, però l’alcaldessa sembla que tenia clar que la prioritat es preservar l’alcaldia de Barcelona i que no es pot permetre aparèixer al costat dels perdedors.
De fet, Iglesias i Errejón en una carta oberta a la seva militància lamenten que “per desgràcia” la candidatura de Ravell no comptés “amb totes les forces i companys que ens hauria agradat per conformar aquest pol ciutadà amb què sacsejar el tauler català”, en clara referència a Colau.
Lluny queda l’abraçada impetuosa de Colau a Iglesias a la porta de l’ajuntament de Barcelona i les selfies dels dos atrapats dins l’ascensor de fa només tres mesos.
