El Friül és un d’aquells països enclavats en una regió geoestratègica -la franja entre els Alps i el mar Adriàtic- que, per algunes vicissituds històriques relacionades amb l’existència de grans veïns imperials, han acabat depenent d’un altre estat, malgrat tenir una sèrie de trets propis que li donen un caràcter únic.
El Friül és un país del nord d’Itàlia que, juntament amb la província de Trieste, forma una de les cinc regions autònomes amb estatut especial dins de l’Estat: el Friüli-Venècia Júlia. Aquí encara hi manca la comarca de Portogruaro i el municipi de Sappada, avui dia dins de la regió del Vènet. El Friül històric, per tant, està encaixonat entre els Alps Càrnics i el golf de Trieste, i fa frontera amb Eslovènia a l’est i el Vènet a l’oest.
Al llarg dels segles, el Friül ha format part de la República de Venècia (del s. XV al XVIII), de l’Imperi Austrohongarès (s. XIX) i del Regne d’Itàlia, en ocasions dividit entre els dos imperis, fins que l’any 1918 tot el Friül sencer passa a formar part de la República italiana. Com en d’altres pobles d’Itàlia, la dictadura feixista de Benito Mussolini va ser especialment dura pel Friül, ja que amb una voluntat italianitzadora va prohibir les tres llengües pròpies del país -el friülà, l’alemany i l’eslovè-. El dictador també va intentar forçar les comunitats alemanyes i eslovenes a emigrar, i substituir-los per població d’altres punts d’Itàlia.
Després de la segona guerra mundial, van començar els progressos pel Friül: les actuals províncies d’Udine, Pordenone i Gorizia es van unir amb Trieste per formar el Friül-Venècia Júlia el 1947, i les contínues demandes per més autonomia -en paral·lel a l’esforç per a la recuperació de la llengua i la cultura del país- van cristalitzar el 1963, que Friül-Venècia Júlia va convertir-se en una regió autònoma.
Pel que fa a la llengua, l’italià és l’únic idioma oficial al país. Malgrat tot, el friülà –amb vora 650.000 parlants– gaudeix d’un reconeixement legal a la regió i s’ensenya a algunes escoles. L’alemany i l’eslovè també gaudeixen d’un reconeixement legal. Més informació sobre aquestes llengües a Linguamón i Mercator.
El friülà, anomenat col·loquialment ‘marilenghe’, és la variant oriental del retoromànic, una llengua romànica parlada a diversos punts dels Alps, a la frontera entre Itàlia i Suïssa. Les altres variants són el retoromànic central, o ladí, i el retoromànic occidental, o romanx. Tot i que habitualment es consideri una sola llengua, per circumstàncies històriques i geogràfiques els tres dialectes estan força allunyats entre sí. El friülà és la variant més parlada de les tres.
Alguns recursos interessants per conèixer millor el friülà són La Patrie dal Friûl, una de les revistes de més qualitat del país, la Societat Filològica Friülana, creada a Gorizia l’any 1919, Lenghe Furlane, on s’hi pot trobar un curs de friülà en línia, i Lenghe.net, un diari digital bilingüe italià-friülà.
Dades generals
Població: 1.000.000 h. aproximadament (2007)
Superfície: 8.240 km²
Institucions: Regió Friuli-Venezia Giulia i alguns municipis del Vènet
Ciutats importants: Udine, Gorizia, Pordenone
Administració estatal: Estat italià
Llengua territorial: friülès, alemany, eslovè
Llengua oficial: italià
Cultura religiosa: cristiana catòlica
*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.
