Tots els membres del Govern han coincidit a dir que la Fira és una ‘oportunitat’ per donar a conèixer la cultura catalana i mostrar la seva ‘riquesa’ i ‘singularitat’. I és que, segons paraules de Benach, ‘la nostra identitat i realitat cultural no són prou conegudes ni reconegudes a Europa’, fruit de la persecució i repressió que ha viscut en els últims tres segles i també per la manca de plataformes de projecció exterior.
Pel que fa a l’exposició, que s’ha inaugurat un dia abans que es doni el tret de sortida de la fira amb la cultura catalana com a convidada d’honor, representa ‘un pont’ entre dos museus dedicats a l’art contemporani, com són el MACBA i el Kunstverei, ha apuntat Bargalló. Per la seva banda, el conseller Tresserras s’ha referit al museu barceloní com a un dels centres més ‘potents’ i ‘dinàmics’ de la creació contemporània del món, i també l”eix fonamental’ d’una ‘explosió de creativitat’ que s’està vivint en aquests moments a Catalunya.
‘Els autors catalans ja no ens podem queixar; escriu bé i segur que et traduiran’
A punt de fer el desembarcament a Frankfurt, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, considera que la presència de la cultura catalana a la fira internacional com a convidada d’honor és un ‘pas més’ de la ‘llarga lluita’ de la cultura catalana per tenir el reconeixement que es mereix a àmbit europeu. En una entrevista a l’ACN, es mostra convençut que els autors catalans ja no tenen motiu per queixar-se, ‘escriu bé i segur que et traduiran’, i valora la polèmica que s’ha generat al voltant del escriptors convidats per aquesta ocasió.
Giner considera que ‘ha arribat un moment important a la història de la literatura catalana pel coneixement públic i popular que es té a l’estranger. ‘Estem en una fase que si un escriptor català escriu bé, hi arriba’, afirma. I afegeix que al marge d’alguna injustícia –el món dels escriptors és complicat, reconeix- les bones obres catalanes es tradueixen. En són exemple títols com ‘Incerta Glòria’ de Joan Sales o l’obra de Carme Riera, que s’ha traduït de forma íntegra. Fins i tot l’assaig, el camp on Giner ha publicat nombroses obres, es tradueixen en altres idiomes del món. Per tant, ‘no tenim dret a queixar-nos en aquest terreny’.
