Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

“Fa més de trenta anys que faig historietes i ja té collons que fins ara no hagi tingut ocasió de publicar un llibre en la meva llengua”

Aquesta setmana directe!cat entrevista el dibuixant de còmic i il·lustrador Max, un dels catalans més universals dins l’univers del còmic, que aquest divendres 12 d’octubre presentarà a Frankfurt la traducció al català i a l’alemany de la seva darrera obra ‘Bardín el superrealista’. En l’entrevista, Max se’ns queixa d’haver hagut d’esperar 30 anys per publicar en la seva llengua, i l’il·lustrador ens parla de les seves inspiracions, de la marginació del còmic com a gènere menor, de la influència que viure a les Illes Balears ha tingut en el seu art o sobre la Fira de Frankfurt que és a punt de començar. Respecte al certamen, Max és optimista, i creu que, més enllà de picabaralles polítiques, allà cal anar-hi a vendre drets. “Que tenim una llengua i una cultura pròpies ja ho sap gaire bé tothom. El que cal deixar clar és que, a més, hi ha qualitat. No vendrem cultura catalana perquè sigui catalana, sinó perquè sigui bona”, remata el dibuixant.

Redacció
Redacció 09/10/2007

L’entrevistat d’aquesta setmana és Francesc Capdevila (1956), però mundialment se’l coneix com a Max. És un dels autors de còmic més reconeguts no tan sols a nivell català, sinó que també a nivell estatal i europeu. La seva carrera com a dibuixant de còmics va iniciar-se fa uns trenta anys amb l’explosió del còmic underground iniciada a Barcelona. Ha combinat la seva tasca com a creador de còmics amb la d’il·lustrador i segurament molts dels nostres lectors haurà vist alguna obra seva seva ja sigui un còmic, un llibre infantil, un cartell, una portada d’un disc o la mascota del centenari del Futbol Club Barcelona. El divendres 12 d’octubre es presenta a Frankfurt la traducció al català i a l’alemany de la seva darrera obra Bardín el Superrealista (Ediciones La Cúpula), guanyadora dels premis a la millor obra, millor dibuix i millor guió del darrer Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

En l’entrevista amb Max el conegut dibuixant ens explica dels seus orígens, llegint els còmics nordamericans: “Eren temps de revolta: sexual, política, les drogues, el rock… Vaig descobrir que el còmic podia parlar també de la realitat social immediata i quotidiana i de les parts fosques i marginals de la vida, que no havia d’haver temes tabú, que el còmic podia tenia un paper en la revolta. Parlem del 1973 a Barcelona”, explica Max. El dibuixant també valora el seu pas per la mítica revista Víbora, on van “reinventar el còmic a Espanya” i el seu exili a Mallorca, on fa més de vint anys que viu.

Max ens explica les dificultats de publicar còmic en català: “el món cultural català no se l’ha pres mai seriosament, i sempre s’ha considerat que amb el Cavall Fort o el Tretzevents i els Tintins o els Barrufets en català ja n’hi havia prou”, opina el dibuixant.

Max té esperances en la Fira de Frankfurt, i creu que s’hi ha d’anar a fer negocis, a vendre “qualitat”. Actualment ja s’han traduït les seves obres a nordamèrica, França o Alemanya, però a Max li agradaria acabar publicant traduccions a l’Àsia, per exemple, i considera que Frankfurt “pot ser una bona oportunitat”.

A l’entrevista el dibuixant també es mulla i dóna propostes per millorar la situació del còmic en català. Aposta perquè l’administració es mulli decididament a promocionar-lo, i reivindica la creació d’un museu que “aplegui la llarga i riquíssima història del còmic, l’humor gràfic i la il·lustració a Catalunya”.