Moltes vegades, davant de l’actuació d’algunes persones que es dediquen a la seguretat, us haureu preguntat, qui vigila els vigilants? El cas és que la Generalitat, no. Des d’ahir, 1 de febrer, la vigilància i el control d’accés de tres monuments que formen part del Museu d’Història de Catalunya, anirà a càrrec de l’empresa Levantina de Seguridad.
Tal i com ha donat a conèixer poble.cat, aquesta empresa és coneguda per acumular denúncies d’agressions racistes, homòfobes i feixistes. Per si no fos poc, el seu propietari, José Luís Roberto, és el fundador del partit d’extrema-dreta España 2000 (Viquipèdia) i de la Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne.
Davant la indignació que ha generat el coneixement d’aquesta notícia, s’ha iniciat una campanya d’enviament massiu de correus electrònics al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i el responsable dels Serveis Territorials del Departament, Adam Manyé perquè revoquin la concessió. Cultura no desmenteix la informació i explica que l’empresa ha estat homologada per la Comissió Central de Subministraments, depenent d’Economia i Finances.
L’empresa Levantina de Seguridad té l’honor de ser l’empresa amb la puntuació més baixa (65 punts) en la selecció per part de la Comissió Central de Subministraments en el barem de selecció de les empreses que posteriorment podran optar a adjudicacions de la Generalitat. Els aspectes puntuables són la formació, el seguiment dels contractes, requeriments tecnològics i millores (sense més especificació).
De la resposta de Cultura als correus electrònics es desprèn que l’únic que els preocupa és la legalitat del procés. El que preocupa i es posa en dubte és que una empresa amb antecedents tant perillosos pugui passar els filtres per la inexistència d’un mecanisme de control sobre la qualitat del servei. A banda de puntuar la formació i els recursos tecnològics de les empreses, no caldria avaluar els comportaments violents i impropis d’aquells que han de vetllar per la seguretat dels altres?
